[Ressenya publicada a la revista Dialogal, Quaderns de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, núm. 50, estiu 2014].
La majoria d’estudis sobre les relacions entre religió i política solen afrontar el tema en la seva dimensió pràctica: com són i com haurien de ser aquestes relacions, què és la laïcitat ben entesa, com s’ha de regular el fet religiós en l’esfera pública. Lluís Duch, en canvi, ens proposa l’exploració de la genealogia del problema teològico-polític en el món occidental. Aquesta limitació, voluntària i explícita, significa que no hi trobarem una reflexió teòrica exhaustiva i amb pretensió universal, com tampoc una anàlisi comparada amb altres contextos històrics i culturals.
La pretensió de l’autor és analitzar el que ell anomena coimplicació entre el cristianisme i la política tal i com s’ha donat al llarg de la història europea, i argumentar una tesi central: que la separació absoluta entre l’àmbit religiós i l’àmbit polític, encara que sigui necessària i desitjable, només és possible en el pla teòric; a la pràctica, sempre resultarà indefugible algun tipus d’interacció, combinació, referència mútua… i conflicte.
[Fitxa del llibre: Lluís Duch, Religión y política. Fragmenta, Barcelona, 2014. 550 pàgs.]