[Ressenya publicada a la revista Dialogal, Quaderns de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, núm. 49, primavera 2014].
Al núm. 46 de Dialogal ja recomanàvem una obra de Frédéric Lenoir: Dios (ed. Kairós), i dèiem que l’epíleg, de caràcter biogràfic i testimonial, ens feia entendre la perspectiva i la intenció de tot el llibre. De nou, aquell mateix epíleg torna a ser la millor clau de lectura per apropar-nos a Sócrates, Jesús, Buda.
La tria d’aquests mestres de saviesa no és arbitrària, sinó que neix de la recerca vital de l’autor. Educat en una família catòlica, de jove va descobrir les espiritualitats orientals, va treballar a l’Índia, va ser monjo catòlic durant tres anys, i quan en va sortir va completar els estudis en filosofia i sociologia. Des d’aleshores explora els territoris comuns entre les tradicions de saviesa que l’han marcat, i reivindica la seva vigència.
Amb clara voluntat d’integració, sense voler renunciar a cap aprenentatge, i amb un doble propòsit de divulgació i d’atracció, Lenoir ens introdueix en els tres mestres que l’han ensenyat a viure, perquè «viure és un art que s’aprèn interrogant els savis i treballant en un mateix».