Llegesc a Es Diari que a l’Ateneu Musical de Ferreries esteis mal satisfets amb la falta de suport dels governants menorquins a la nominació de L’illa de la llum als Hollywood Music in Media Awards. Encara que finalment no hagueu guanyat, tens tota la raó, Bep: el fet d’haver-hi optat ja és haver arribat dalt, quan la vostra intenció no era competir, sinó xalar i fer xalar.
Però si volíeu el suport dels polítics que ens comanden, us heu equivocat. Per què us heu hagut de complicar la vida demanant a un compositor una obra nova per ser estrenada en exclusiva? Amb la quantitat de sarsueles, cuplés i cançonetes mones que hi ha, i heu de fer música nova? Si haguéssiu fet una versió simfònica d’Un senyor damunt un ruc o d’Es Mahón tal vegada us haurien fet més cas. O un revival de canción española. Açò us passa per ser creatius.
També és un problema que sigueu d’aquí. Mira el que els ha succeït als Ja t’ho diré: fan el concert de comiat de la seva carrera, i n’hi ha que critiquen l’Ajuntament de Ciutadella per donar-hi suport. L’Ajuntament de Maó va dur un cantant andalús de moda, la batlessa va presidir la roda de premsa de presentació del concert, i ningú va xistar. És clar: açò era una mostra d’obertura, d’esperit cosmopolita. Fer venir artistes de fora és cool. Potenciar els creadors d’aquí, ja siguin rockers com els Jat’ho, o intèrprets clàssics com Ramon Coll, és localisme i estretor de mires.
No vau calcular que per atreure els actuals governants no s’han de tenir bones idees, sinó ballar al seu so? Bastava que féssiu una visita als seus perfils de Facebook o Twitter: els encanta fer-se veure als roda-tapes, passejar-se per fires i mercats, promocionar qualsevol sarau que tregui la gent al carrer i la faci gastar. Després ens ho conten per les xarxes socials, perquè les seves iniciatives són guais, i al carrer hay un ambiente muy animado. Del que es tracta és de crear la sensació que l’economia es mou, i que ens pensem que ja sortim de la crisi. En canvi vosaltres, una banda de música que fa concerts sense fer pagar entrada? Quins beneficis dóna, açò?
Finalment, vau desaprofitar una oportunitat d’or: el compositor diu que L’illa de la llum és un recorregut per les sensacions que inspira Menorca: el paisatge, els episodis històrics, les llegendes. I és cert que el tercer moviment es relaciona amb els talaiots, però no n’hi havia prou amb açò. Si haguéssiu posat tots els ous dins el mateix paner, si haguéssiu tingut l’ocurrència de dir que l’obra de José Alberto Pina era la banda sonora de la declaració de la cultura talaiòtica com a patrimoni de la humanitat, els polítics s’haurien desfet en atencions. No és que l’arqueologia els interessi gaire, però açò de fer grans declaracions i muntar espectacles per subratllar la importància de les seves grans declaracions, els encanta. I si alguna cosa no li faltava a la vostra creació era grandesa i espectacularitat. Bé: potser era massa gran per als polítics que tenim.