Un tuitaire de Ciutadella ens ho va demanar fa uns dies a Manuel Cuyàs —periodista d’El Punt Avui— i a un servidor. L’amic Cuyàs li va respondre que ell no coneix prou la realitat balear, però jo vaig pensar que no tenia excusa per escaquejar-me de l’envit, i els vaig prometre a tots dos una resposta en forma d’article. Som-hi, idò.
Entenc que el nostre interlocutor es refereix al nacionalisme perifèric, a la franja ampla i de límits difusos que englobaria des de l’autonomisme light fins a l’independentisme, passant per tots els matisos del regionalisme. De l’altre nacionalisme sí que n’hi ha: l’espanyolisme, en versió sucursalista i provinciana, a Balears està representat pel PP, que és el partit amb més suport electoral. Poca broma. És cert que dins aquest partit no tothom és un nacionalista fanàtic com Bauzá, però ara mateix aquesta és la línia que comanda, i tothom va més dret que un ciri.
Don per entès, idò, que rallam del nacionalisme perifèric. Permetin-me una anècdota apòcrifa, una història que he sentit contar alguna vegada que, sigui o no succeïda, resulta prou significativa. L’any 1982, en plena desfeta de la UCD, un grup de dirigents d’aquest partit a Mallorca es van trobar per veure com podien salvar els mobles. Un d’ells, al cel sia, va dibuixar una graella amb dos eixos. A l’eix horitzontal hi va escriure “Dreta” i “Esquerra”. A l’eix vertical, hi va posar “Espanyol” i “Nacionalista”. Ho va mostrar als seus companys, i els va dir: la dreta espanyola ja està ocupada, per AP (Alianza Popular). L’esquerra espanyola, també: PSOE i PCE. L’esquerra nacionalista, aquí és el PSM. Què hi queda? Si volem fer alguna cosa, haurem d’ocupar la casella buida: la dreta nacionalista.
Si açò és cert, UM hauria nascut com un lobby d’interessos, i durant més de dues dècades hauria ocupat un espai ideològic per pur oportunisme. El seu nacionalisme de dreta hauria estat una escenificació, una cortina de fum per fer veure que es dedicaven a la política i amagar la seva autèntica finalitat: els negocis privats, el tràfic d’influències i la satisfacció d’interessos. Açò no vol dir que en aquest partit no hi hagués autèntics nacionalistes de dreta, persones de bona fe. Però la màfia que governava el partit els va acabar devorant o enfonsant.
De les cendres d’Unió Mallorquina, amb la suma d’ex-regionalistes del PP i d’altres formacions menors, n’ha nascut el PI, Proposta per les Illes. A Mallorca tenen un perfil nacionalista conservador. Els seus socis menorquins són una amalgama plural i curiosa, difícil d’identificar. En qualsevol cas, ho tenen tot per fer, i encara és prest per intuir el recorregut d’aquesta experiència. Si fan les coses bé, és probable que els regionalistes que sobreviuen dins un PP cada vegada més nacionalista-espanyol s’hi sentin atrets. Si aquestes persones són honestes i es dediquen a la política per construir el país, si en la seva escala de prioritats allò que pesa són els ideals i els valors, donaran la passa. Si, per contra, es dediquen a la cosa pública bàsicament per ocupar càrrecs, per enriquir-se o per defensar interessos privats o corporatius, òbviament quedaran dins el PP: aquest partit ja cobreix abastament les seves aspiracions.
És possible una dreta nacionalista a Balears? Ja ho veurem. Si aquells que es defineixen com a regionalistes o nacionalistes de dreta a les nostres Illes són més dels que sembla, si són prou per convertir-se en una opció amb possibilitats de treure representació parlamentària, la seva aparició seria una notícia saludable. Perquè si algú espera que el PP es moderi i torni cap al centre, pot esperar assegut.
Trob que és inevitable que neixi una dreta regionalista (o nacionalista…) ja que degut a la crisi s’ha creat un nínxol buit que és un brou de cultiu de dretans desenganats ja amb el sistema de finançament del reialme espanyol com amb el respecte d’aquest darrer cap a la idiosincràsia balear.
És més, trob que per primera vegada sorgirà com un partit balear (encara que sigui una suma de regionalismes de cada illa)
Jo no som un futur votant d’aquest partit, però normalment a les societats si hi ha cabuda i demanda es crea la plataforma/associació/partit que es de menester per una qüestió de gestió i ànsia de poder.
No crec que sigui possible, crec que és tan necessari com inevitable.
Trob que és inevitable que neixi una dreta regionalista (o nacionalista…) ja que degut a la crisi s’ha creat un nínxol buit que és un brou de cultiu de dretans desenganats ja amb el sistema de finançament del reialme espanyol com amb el respecte d’aquest darrer cap a la idiosincràsia balear.
És més, trob que per primera vegada sorgirà com un partit balear (encara que sigui una suma de regionalismes de cada illa)
Jo no som un futur votant d’aquest partit, però normalment a les societats si hi ha cabuda i demanda es crea la plataforma/associació/partit que es de menester per una qüestió de gestió i ànsia de poder.
No crec que sigui possible, crec que és tan necessari com inevitable.
Jo parlaria del nacionalisme opressor i del nacionalisme d’alliberament (perifèric). I també parlaria més de fer créixer el nacionalisme que hi ha ara, que duu una llarga trajectòria i pot ser una millor sortida, perquè ara mateix és més popular i social. I pens que no s’està aprofitant el bastió que ja existeix. La Via Catalana a Menorca congregà unes 400 persones; la “via” espanyolista de dissabtea Maó no arribava a 200. Per què anem a cercar dretes nacionalistes d’alliberament?
Benvolgut Daniel,
Estic plenament d’acord amb el teu comentari. I tanmateix, diria que també era inevitable a finals de la transició, quan va néixer Unió Mallorquina, i que precisament les males pràctiques de la majoria dels seus dirigents primer van desvirtuar la proposta, i finalment se la van carregar del tot. Jo tampoc no seré votant d’una dreta nacionalista, però crec que un partit seriós i de gent amb ganes de fer-ho bé que tengui aquesta tendència pot fer un bé enorme a la política illenca. Una abraçada.
Bep Joan,
Jo també parlaria en termes de nacionalisme opressor vs nacionalisme d’alliberament. L’extensió que em permetia l’article em va dissuadir d’incorporar aquest aspecte, que en tot cas no volia només esmentar, sinó explicar. Gràcies per fer-ho tu!
Quant a “anar a cercar dretes nacionalistes d’alliberament”, òbviament no seré jo qui faci aquest camí. Però si hi ha gent que no vol ser d’esquerres i estima el país, crec que té molt de camp per córrer, i que açò seria bo per Menorca. Jo no els votaria, però reconec que refrescarien l’ambient i trencarien l’hegemonia uniforme del PP, que aplega tota la dreta. Però vaja, açò ho hauran de fer els que hi creguin!