Sempre m’han fet gràcia les preguntes parlamentàries dels diputats del mateix partit que governa. Perquè, ben mirat, no són més que autopropaganda. A veure si em sé explicar: imaginem un ministre o un conseller que té un projecte, una idea, una iniciativa. Si n’informa la premsa, és possible que li publiquin una notícia. Però tal vegada no tengui aquesta sort. Idò, hi ha una petita estratagema del joc polític que sol ajudar a obtenir més notorietat. Si tal conseller ho explica a un diputat del seu grup, aquest li farà una pregunta parlamentària del tipus “què pensa fer la seva conselleria per arreglar el tema X”, i llavors l’interpel·lat sortirà a la tribuna i, davant tots els focus mediàtics, quedarà com un senyor. La ingenuïtat ens podria fer creure que realment els diputats no saben què fa el govern del seu propi partit, i que per açò demanen. En aquest cas evidenciarien un problema de coordinació. I bé, potser alguna vegada és açò, però en general és simple tàctica, pura teatralitat.
Ignor si la proposició no de llei que ha presentat el diputat menorquí Manuel Monerris aquesta setmana és un d’aquests ardits, però en fa color. En aquests temps de retalladles, m’estranyaria molt que el govern de Bauzá es deixàs fer una proposta per part d’un dels seus si no no la pot complir. Vaja, segur que açò no passaria: coneixem les mates que fan llentrisca.
Sigui com sigui, la proposta del diputat Monerris em sembla molt interessant: ha demanat que s’impulsin activitats culturals i artístiques d’autors de Balears al Museu de Menorca, i que es faci una programació conjunta del Govern i el Consell. Magnífic. Sempre, és clar, que açò ho paguin des de Palma. Perquè tampoc no m’estranyaria gens que darrere la bondat d’aquesta iniciativa, Bauzá pretengui que si volem exposicions a Menorca, les ajudem a pagar.
No m’invent res nou. L’any 2003 s’organitzà l’exposició “La paraula que foradà la roca” per celebrar els cent anys del naixement de Francesc de Borja Moll. La mostra es presentà a Palma, i després a Ciutadella. El personal de la Conselleria d’Educació i Cultura donava per suposat que el cost de traslladar l’exposició de Palma a Menorca la pagaríem els menorquins: o el Consell, o l’ajuntament de Ciutadella, coorganitzadora de l’exposció. Afortunadament, un polític menorquí va fer entendre a Palma que açò era un greuge comparatiu, i ho va pagar el Govern.
Altres vegades no hem tingut tanta sort. L’exposició “L’esplendor de la festa”, un magnífic recorregut per les festes tradicionals i populars de les Illes Balears, va ser organitzada per l’Institut d’Estudis Baleàrics i presentada exclusivament a Sa Llotja de Palma. No es va ni plantejar la possibilitat que pogués viatjar a les anomenades illes menors. Quan algú de Menorca s’hi va mostrar interessat, va ser advertit que, en cas de casos, el transport, el muntatge i la realització haurien de ser finançats íntegrament per les institucions menorquines, perquè tot el pressupost s’havia exhaurit amb el muntatge a Palma.
Per tant, estaria bé que el diputat Manuel Monerris la setmana que ve demanés al Conseller d’Educació i Cultura del Govern qui pagarà aquestes exposicions conjuntes a les diverses illes, així com la presentació al Museu de Menorca de les creacions d’artistes illencs. Ens aniria bé saber-ho per decidir si esteim davant d’una bona idea, o d’una nova ocurrència dels fontaners de Bauzá per escurar una mica més la caixa de les institucions menorquines.