El gener del 2011 Acció Cultural de Menorca va promoure un manifest a favor de la llengua catalana que va subscriure més d’una vintena d’associacions de Menorca. Llavors s’iniciava l’ofensiva del govern Bauzà i del Govern Rajoy contra la llengua catalana. Avui, dos anys després, tornam denunciar en aquest nou manifest aquesta agressió gens dissimulada contra la nostra llengua pròpia.
Volem fer constar que la cohesió social ha de basar-se en la llengua territorial i històrica de la nostra terra, i en el respecte a la diversitat de cultures i de llengües que s’hi donen. Creim que la llei de normalització lingüística, aprovada per unanimitat del Parlament de les Illes Balears el 30 d’abril de 1986, és un dels eixos principals de la construcció social i cultural que ha aconseguit durant prop de 30 anys la pau lingüística i alhora la recuperació lenta de la nostra llengua en els àmbits prestigiosos.
Creim que l’administració pública no pot renunciar al seu paper d’obligat compliment per a promoure i estendre l’ús de la llengua oficial que es troba en una situació precària en moltes esferes de la vida pública.
Afirmam que la nostra comunitat lingüística catalana és subjecte de drets col·lectius reconeguts internacionalment, i de la qual en formen part Catalunya, el País Valencià, Andorra, la franja d’Aragó i el Rosselló.
Manifestam que som i serem una terra d’acollida i volem tenir la capacitat d’integrar les persones d’orígens diversos i que en aquest objectiu és de vital importància la tasca de l’escola perquè tots els ciutadans siguin capaços de dominar les dues llengües oficials i que açò només ho garanteix una escola en català tal com ho ha demostrat l’experiència de tots aquests anys.
Que correspon a les institucions d’autogovern impulsar i liderar l’adhesió de la ciutadania a aquests principis, que enforteixen les característiques de nacionalitat de les Illes Balears, i, d’entre elles, la més important: el català, la nostra llengua pròpia.
Constatam, tanmateix, que les mesures preses pel Govern de les Illes Balears i pel Govern espanyol són greument contràries a la plenitud lingüística a la qual tot poble té dret.
Seria llarg d’anomenar totes aquestes mesures que durant aquests dos anys s’han aprovat i altres que s’anuncien. Però constatam que tenen un sol propòsit: fer retrocedir la presència i l’ús que la llengua catalana ha anat consolidant amb l’esforç de la gent malgrat tots els impediments que un govern i un altre ha anat posat: incompliments de la llei, vulneració de drets, prohibicions, canvis normatius, retirada de suports, menyspreus, multes i amenaces arreu del territori de parla catalana.
Reclamam que no es trenqui el consens majoritari expressat per la majoria dels agents de la comunitat educativa i de la societat civil en qüestions de l’ensenyament en català, la llengua i cultura pròpies de les Illes Balears. Demanam al Govern de les Illes Balears i als nostres diputats al Congrés que defensin els interessos de les Illes Balears i que no permetin la invasió de competències, tant educatives com lingüístiques.
Denunciam expressament el canvi de la toponímia oficial del nom d’aquesta ciutat, ja que el nom que identifica llocs i persones són els noms irrenunciables. Cada lloc té un nom, cada persona té un nom i aquests noms són propis i intransferibles, que ens fan singulars.
Feim una crida als menorquins perquè prenguin consciència d’aquesta política lingüicida contra la nostra llengua i que no renunciïn a la llengua pròpia d’aquesta illa. Ens adreçam al poble de Menorca, perquè sàpiga que l’assisteixen els principis universals de justícia i no dubti a reclamar els seus drets amb tota l’energia i la constància que calgui dins el marc cívic de la democràcia.
Instam a la responsabilitat dels nostres representants polítics i de les nostres institucions d’autogovern, perquè assumeixin i mantinguin aquests drets i rectifiquin en el camí del diàleg i el consens que no s’hauria de veure trencat per polítiques radicals i extremistes d’alguns sectors dels qui manen.
I finalment demanam a tots els qui aspiren a construir una societat equitativa i sostenible que siguem respectuosos amb la diversitat lingüística, i alhora defensem la nostra identitat cultural.