Senyor, si no ets aquí, on et cercaré estant absent?
Si ets pertot arreu,
com així no descobresc la teva presència?
Cert, tu habites en una llum inaccessible,
però, on és aquesta inaccessible claror?
Qui m’hi conduirà perquè t’hi vegi?
I llavors, amb quins signes, en quina fesomia et cercaré?
No t’he vist mai, Senyor, Déu meu; no et conec la cara…
Ensenya’m a cercar-te i mostra’t a qui et cerca,
perquè jo no puc anar-te a cercar a no ser que tu m’ensenyis,
i jo no et puc trobar si tu no et manifestes.
Desitjant, et cercaré;
et desitjaré, cercant;
estimant, et trobaré,
i trobant-te t’estimaré.
Sant Anselm de Canterbury, 1035-1109.