La Plataforma ‘El transport aeri ofega Menorca’ ha aconseguit situar el tema dels vols entre illes com un dels centres de debat de la campanya electoral. Ben fet. Els promotors de la plataforma saben que aquest és un tema sensible que té molt empipat el personal, i que els candidats a les autonòmiques no poden restar-ne al marge. I la plataforma ha mogut bé les fitxes perquè tothom s’hagi de pronunciar.
Què s’ha de fer i qui pot arreglar aquest gravíssim problema que ens converteix en ciutadans de segona, que ens engabia cadascú a la seva illa, que ens impedeix relacionar-nos més i millor entre illes, que mina d’arrel la igualtat d’oportunitats de les empreses radicades a les Balears? Si vostè visita el bloc de la plataforma (www.transportaerimenorca.com), veurà com la gent fa tot tipus de propostes. Simplificant molt, apunten en dues direccions, no excloents.
N’hi ha que consideren que hauria de ser el govern autonòmic el que impulsàs la creació d’una línia aèria autonòmica, pública o privada, o mixta, per convertir-se en el mitjà de transport bàsic entre illes, amb vocació de servei públic, i no de societat per enriquir els seus accionistes. Algú fins i tot proposa que se suprimeixin la ràdio i televisió públiques autonòmiques, i que es destinin els doblers que costen a crear aquesta línia aèria. Bé, tot es pot discutir.
Però hi ha també qui posa l’accent en la responsabilitat de l’estat en la resolució definitiva d’aquest greuge que ja fa dècades que dura, i que cada vegada sembla anar a pitjor. Sense excloure la possibilitat d’una companyia autonòmica, em declar més partidari d’aquesta segona opció, per una raó elemental de justícia i de solidaritat interterritorial: els ciutadans de les Balears hem pagat, amb els nostres imposts, l’AVE que dóna servei als ciutadans de l’Espanya continental. La resta d’espanyols han de fer també la seva contribució per millorar el transport dels ciutadans de l’Espanya insular, que òbviament és l’avió. És de caixó.
La trista realitat és que tots els governs centrals que hi ha hagut des de la transició, de tots els colors (UCD, PSOE, PP), han passat olímpicament de les necessitats de transport dels illencs. I ara que estem en una nova campanya electoral, els candidats d’aquests partits tornen a prometre el que no han estat capaços de fer en trenta anys. Francesc Antich ha dit avui que treballarà per assolir una obligació de servei públic per als vols entre illes, i un preu únic per trajecte de 30 euros. Dies abans, Santiago Tadeo, candidat del PP per Menorca, es mostrava convençut que, governi qui governi, aquesta serà la legislatura de la solució per al transport aeri, i demana un pacte entre els dos partits principals per aconseguir-ho.
Tenim motius per creure’ls? Més aviat ens sobren raons per dubtar-ne. No de les seves bones intencions, d’uns i altres, però sí de la seva incapacitat per ser conseqüents, per portar allà on faci falta, amb tota la fermesa necessària, la veu d’aquestes illes. D’oportunitats, n’han tingut de sobres. Volen bitllets d’avió a 30 euros? Idò que la propera vegada que els seus diputats s’asseguin a les cambres parlamentàries madrilenyes, deixin de fer el Judes, venent per trenta monedes, o les que siguin, els ciutadans que representen. Que no facin el nyeu-nyeu i votin a favor de les iniciatives que diputats i senadors d’altres grups ja han presentat. Per què voten en contra de les propostes de solució que presenta el senador del PSM, Pere Sampol? Per què utilitzen les iniciatives d’aquest senador per segar l’herba davall els peus del contrari i acusar-se mútuament de no fer res? Per què, en lloc de trair la lleialtat als menorquins, de desmentir amb els fets les bones paraules que pronuncien en campanya, no rompen d’una vegada la disciplina de vot de les seves sigles, i voten a favor de Menorca? És tan mal de fer? Es veu que sí. Que ens ho expliquin.