Per tercera o quarta vegada, a casa hem canviat d’operadora telefònica. Qüestió de preu, simplement. No cercam més bon servei, perquè si en algun dels serveis que abans eren públics i ara estan en mans de multinacionals hi hem perdut, és en el de les telecomunicacions. La igualtat per baix, la uniformitat de la qualitat pèssima, és esfereïdora. Pretendre que les operadores de telecomunicacions et tractin bé s’ha convertit en una utopia, però pots aconseguir que a cada factura et robin uns quants euros menys. Per açò, cada vegada que ens caduca el compromís de permanència (eufemisme que empren les telefòniques per referir-se a la pràctica poc decorosa de tenir-te agafat pels fixos o pels mòbils, segons el cas), ens llançam a la caça de la millor oferta. Ara, el periple per aconseguir-ho no té res a veure de viatge plaent, més aviat és un viacrucis.
Una de les coses més desagradables per donar-te de baixa d’una companyia, o quan necessites canviar d’aparell, o resoldre una incidència tècnica, o gestionar un canvi en el contracte, és l’elevadíssim nombre d’ocasions que has de telefonar, i la quantitat encara més increïble de vegades que, al llarg d’una sola telefonada, et passen d’un operador a un altre. I cada vegada has de repetir tota, tota, tota la teva història perquè des del seu Olimp es dignin a prendre’t en consideració.
I el suplici no acaba aquí: pots donar gràcies si des de l’altra banda et respon una persona en lloc d’una màquina. En aquest cas, però, és molt possible que no l’entenguis gaire. La febre deslocalitzadora ha portat les multinacionals telefòniques a externalitzar els call centres, de manera que et poden contestar des de Perú, Equador o Bolívia. I lògicament, aquests operadors faran un esforç molt petit, per no dir nul, per adaptar-se a la modalitat del teu castellà. Ells parlen el castellà del seu país, i bé que fan d’utilitzar-lo estant a ca seva. Però, és clar, tu no entens un borrall del que et diuen. T’aferres l’auricular a l’orella i estrenys les celles, però ni així.
Si tens esperit quixotesc, pots conjurar-te per lluitar contra aquests gegants, però segurament hi faràs la pell. Una alternativa és que, abans de fer-te’n client, et miris si la companyia ofereix atenció en llengua catalana. Així, durant el procés d’alta o baixa i en el servei post-venda, cada vegada que telefonis seràs atès en català. Aquest servei, és clar, no l’han pogut externalitzar a la quinta forca, i per tant la persona que t’atén és sempre catalanoparlant, d’origen o incorporada, és igual. Una persona propera, que viu a les Illes Balears, el País Valencià o el Principat de Catalunya, i que, a més de fer-te les converses més entendores, viu els mateixos problemes que tu. Segurament pateix les mateixes endemeses de les mateixes companyies telefòniques que a tu et fan la pirula i et treuen de polleguera. Si més no, sabrà de què li parles.
Ostres. Ara que hi pens, si els talibans d’Interlobotomia i similars s’assabenten que els clients catalanoparlants de les operadores telefòniques estam més ben atesos que els castellanoparlants, en podrien armar una de grossa. No sé si hauria d’haver escrit aquest article.