Joseph Stiglitz, premi Nobel d’economia l’any 2001, té un llibre que es titula Fair Trade for All. El vaig comprar pensant que parlaria del que normalment entenem per Comerç Just -és a dir, els productes comercialitzats amb aquest segell-, però en llegir-lo vaig veure que el seu curs anava per altres derroters. I tanmateix no em va decebre, més aviat em va refermar en la convicció que el Comerç Just és una petita gran promesa del que haurien de ser les relacions comercials a escala mundial.
La tesi d’Stiglitz no és complicada: amb l’aval de la seva experiència com a execonomista en cap del Banc Mundial, mostra que les successives rondes de negociació de l’Organització Mundial del Comerç són un enfilall de fracassos i discrepàncies entre el Nord i el Sud perquè s’han afrontat com si tot el problema fos una qüestió de regateig: qui cedeix més o menys a l’hora de repartir el pastís mundial. Pel camí s’ha oblidat que la regulació dels mecanismes del comerç és un instrument, la regulació s’ha convertit en una finalitat en si mateixa, tot i que l’objectiu hauria de ser una agenda orientada al desenvolupament i a les relacions justes. Els acords de l’OMT han de ser mecanismes reguladors, sí, però per permetre la consecució dels fins del desenvolupament, no per treure’ls de l’agenda.
Stiglitz està convençut que, si es produís aquest canvi de perspectiva, el comerç mundial, en lloc de ser un inconvenient per al desenvolupament equilibrat, sostenible i equitatiu, seria el seu principal aliat, el seu motor. Mentrestant no arriba aquest dia, ens queda, ara i aquí, el Comerç Just.
Descarrega’t el reportatge «Comerç Just: un producte, una història»