Benvolgut Sr. Bauzá,
Ja ho veu el desgavell que ha armat amb el seu anunci de suprimir la llei de normalització lingüística si arriba a governar. Després, sí, ha matisat que es referia al decret de mínims. Idò no sé què és pitjor: si vostè va confondre una llei general amb un decret, no li treu gaire a qui es postula com a candidat a president. Per contra, si vostè va dir allò que volia dir i després va rectificar, què vol que li digui, tampoc no és gens polit veure que un candidat mostra el llautó i ha de fer cama de conill en un tema tan important.
En les seves declaracions, vostè va posar dos exemples d’allò més desafortunats. Va dir que aquí no deim “got” sinó “tassó”, i no deim “barret” sinó “capell”. Vostè volia disparar aquestes bales contra la unitat de la llengua catalana, però li va sortir el tir per la culata, perquè, com ja li ha dit molta gent, a Menorca no deim “tassó” sinó “got”. I també deim “barret”, igual que a Mallorca: cerqui vostè aquesta paraula al diccionari Alcover-Moll, i veurà l’enorme quantitat de refranys i frases fetes que, com vostè pretén, “hem après dels nostres padrins i dels nostres pares, una sèrie de paraules absolutament pròpies de les nostres illes”. Bé, sembla que vostè això no ho ha après mai, o ho ha oblidat.
És, en fi, preocupant que un candidat a president del govern qüestioni la unitat de la llengua i no tengui els coneixements mínims ―no ja de filologia, sinó de llengua a nivell escolar― per entendre conceptes bàsics com llengua estàndard, gramàtica normativa, dialecte, i coses semblants. Si qualsevol polític fes servir l’argumentari de vostè en relació a la llengua castellana, les befes se sentirien des de l’altra banda de l’Atlàntic. Açò és tan obvi, que fa vessa i tot continuar-ne parlant.
Voldria fer-li notar una altra cosa. Vostè ha posat de manifest, i els exemples que va emprar en són testimoni, que no en té ni idea de com xerram els menorquins. Vostè, que tant presumeix de les modalitats i d’allò que és propi d’aquí i no imposat des de fora, demostra que quan diu “nostro” vol dir exclusivament “mallorquí”, no “balear”. O encara pitjor, que confon una cosa i l’altra, un tros amb el conjunt. Ara ens ho ha mostrat amb el tema de la llengua, però si és ignorant en aquest aspecte, no tenim cap motiu per no intuir que també ho deu ser en altres.
Més enllà de la qüestió de la llengua, vostè, senyor candidat, ha de saber que un dels problemes importants de les Illes Balears és el seu dèficit de vertebració institucional i social, com a comunitat autònoma i com a societat. Ha de saber que, des d’antic, a les anomenades “illes menors” s’ha fet molta força per afirmar la nostra personalitat i el nostre lloc dins el conjunt balear, i hi ha hagut, i hi ha encara, malestar i disgust pel que s’interpreta com a centralisme mallorquí, o com a menyspreu dels governants mallorquins pel que passa fora de la seva illa. La irritació és tan antiga, com a mínim, com l’existència la província de les Illes Balears, i hi hagut personatges importants en la història contemporània de Menorca, com el diputat Dr. Llansó, que van treballar a favor de l’afirmació de Menorca enfront ―o contra― el projecte de mancomunitat balear. Bé, supòs que vostè no en té ni idea, de qui era el Dr. Llansó. Tampoc deu saber que, durant la Segona República, a Menorca hi va haver moltes resistències al projecte d’estatut d’autonomia, per temor a l’excessiva preeminència de Mallorca. I en els anys de la transició democràtica, no sé si ho sap, des de les illes menors bona part del debat autonòmic es va centrar en la paritat, finalment en la paritat corregida, de les illes dins el nou edifici institucional.
De tot açò sembla que vostè n’és absolutament ignorant, perquè si ho sapigués no seria tan imprudent de treure un tema que fàcilment pot fer saltar espurnes, i perjudicar la difícil tasca de millorar la cohesió interinsular. Un esforç que han fet, entre d’altres, molts companys del seu propi partit. En realitat, he de pensar que vostè no en sap res, de tot açò. Perquè si, sabent-ho, l’hagués amollada grossa igualment, voldria dir que potser no és un ignorant, sinó un irresponsable. Qualsevol de les dues possibilitats, naturalment, fa ben poca gràcia si pensam que un dia pot ser el nostre president. És clar que, afortunadament, aquesta decisió no depèn de vostè.