La campanya Restaurants contra la fam que organitza Acción Contra el Hambre servirà per dotar de més recursos els tractaments que aquesta ONG realitza contra la desnutrició infantil, i això ens ha d’alegrar. El fet que a dia d’avui aquesta campanya encara sigui no només necessària sinó imprescindible i peremptòria posa de manifest que estam lluny d’assolir l’Objectiu del Mil·lenni número 1, que per a l’any 2015 preveu reduir a la meitat la proporció de persones que pateixen fam al món. N’estam lluny, però no és impossible arribar-hi.
Per això és tan important que la campanya d’Acción Contra el Hambre no sigui una flor que no fa estiu. Per què no ens proposam que sigui un petit miracle? Diu el teòleg González Faus que el miracle no és la solució, sinó un signe que apunta en la direcció correcta i ens mostra que la solució pot existir. Les campanyes puntuals contra la fam no són la solució, però assenyalen un camí. Què passaria si, per exemple, tots els qui participam en una acció contra la fam a partir d’aquest dia canviéssim les nostres pautes de consum amb criteris de comerç just, sobirania alimentària, sostenibilitat mediambiental i equitat social? I això no depèn d’institucions internacionals, ni de decisions geopolítiques complicades, ni de dificilíssims consensos dels agents econòmics i polítics mundials.
