El correu electrònic i les xarxes socials per internet han incrementat de manera espectacular les “causes” que reclamen la nostra atenció, missatges de persones o entitats que ens demanen un petit gest -adherir-nos a una petició, respondre una enquesta, signar a favor d’una reivindicació- que podem fer sense sortir de casa, de fet sense ni haver de moure’ns davant del teclat: cliques damunt l’enllaç, vas a la pàgina indicada, i en qüestió de minuts hauràs fet la teva contribució altruista.
Fa cosa de tres mesos, l’escriptor i activista José Antonio Fortuny va enviar, via Facebook, una d’aquestes peticions. Demanava que la gent signàs cada dia durant un mes -Déu n’hi do- a favor de la Fundació Sophia’s Cure. Si amb un mes aquesta causa aconseguia classificar-se entre els dos primers llocs del rànquing de votacions, la casa Pepsi donaria 250.000 dòlars a un projecte d’investigació per salvar vides d’infants afectats per l’atròfia muscular espinal (AME). Em va fer una mica de vessa (cada dia!), però vaig començar a fer-ho per consideració a la gratuïtat de la militància de l’amic Fortuny: ell també és una persona afectada d’AME, però aquesta campanya no és en benefici seu, sinó dels nous malalts, els infants que encara tenen alguna oportunitat de curació, i sobretot dels malalts del futur. Perquè, a dia d’avui, l’AME no té cura.
Al final d’aquell mes, la causa de Sophia’s Cure havia quedat en novè lloc. Pepsi va concedir als seus promotors la possibilitat de concursar durant el mes següent, i no es va fer esperar un nou missatge d’en Fortuny demanant un altre mes de signatures, i sol·licitant a tots els seus contactes que posassin l’enllaç de les votacions al propi mur del Facebook. Van començar a aparèixer comentaris de noves adhesions. Al final del segon mes, Sophia’s Cure estava en el setè lloc del rànquing. I novament, es va concedir als seus promotors una nova oportunitat. El nou missatge de José Antonio Fortuny demanava que, a més de votar durant tot un altre mes, escampàssim la petició entre tots els nostres contactes, a través d’un missatge de correu elecrònic, ja que és molta la gent que té correu però no té Facebook.
El tercer mes de votacions diàries ha estat com una carrera d’atletisme: més de quinze dies en tercera posició, més missatges d’en Fortuny animant el personal, pujada fins a la segona posició quan hi mancaven pocs dies per al final de la cursa (ho hem aconseguit!!) i, per arrodoni-ho, el millor premi: el darrer dia de votacions, la causa de Sophia’s Cure assolia el primer lloc de la classificació.
A la gran majoria de gent que s’ha adherit a aquesta causa no li anava res de personal, però la manera com s’ha anat desenvolupant, amb els comentaris i l’intercanvi de missatges amb la gent que cada cop s’hi engrescava més, ha aconseguit emocionar. L’excusa de la campanya de Sophia’s Cure ha servit, com deia algú, per recuperar, ni que sigui puntualment i per internet, velles relacions amb amics amb qui fa temps que no coincidim i amb qui ni tan sols ens enviam un trist missatge de correu electrònic -sempre tenim massa coses a fer-, i per llegir alguns comentaris plens de tendresa i admiració pel coratge lluitador de José Antonio Fortuny.
I de tot plegat, una lliçó: des d’ara m’ho pensaré un parell de vegades abans de tornar a afirmar que internet és un mitjà fred. Gràcies, Jose.