Fa alguns anys vaig demanar a un expert en estudis africans alguns títols per iniciar-me en l’assaig i la literatura d’escriptors del gran continent del sud. Em va passar, entre altres, un llibre sobre el genocidi ruandès de 1994. Poc temps després, un altre bon coneixedor de l’Àfrica em va passar un altre llibre que explicava els mateixos fets amb profundes divergències quant a les culpabilitats, responsabilitats i derivacions del sagnant conflicte dels Grans Llacs. Li vaig comentar aquest contrast i que havia cercat més informació, però que no havia aconseguit treure’n l’entrellat.Em va contestar que justament aquest és el drama de l’Àfrica: primer, que és difícil tenir notícies directes i en temps real del que hi succeeix amb un mínim d’objectivitat. A Israel hi ha un mort, i la informació i la mobilització no es fan esperar. A l’Àfrica es produeix una matança de centenars de persones, i amb una mica de sort el fet mereixerà un breu a la premsa. Li vaig demanar què hi podem fer nosaltres. “No defallir en la batalla per la informació
-em va respondre-. Des d’aquí, lluitar per aconseguir informació veraç i ajudar a divulgar-la és vital, és una de les millors maneres d’ajudar els africans”.
La contribució de Veïns Sense Fronteres a aquest compromís és magnífic, perquè no es limiten a realitzar projectes de cooperació al desenvolupament i a derivar ajudes econòmiques privades i públiques cap a l’Àfrica, sinó que adesiara ens traslladen la realitat africana a casa nostra, ens duen informació directa del que hi succeeix i ens faciliten claus perquè puguem interpretar i contrastar les notícies. Per això, cada vegada que algú va a l’Àfrica com a cooperant, com a observador o com a supervisor d’algun projecte, a banda de desitjar-li sort, li deman que, per favor, ens expliqui després el que ha vist.
