La tecnologia agrària ha fet grans esforços per millorar la productivitat, és a dir, la quantitat i la rendibilitat, però és més dubtós que hagi reeixit en la millora de la qualitat ben entesa. Al mercat avui trobam una fruita que fa goig de mirar —brillant, sana, grossa— però que, ai las!, sovint té tant de gust com un tros de suro. També s’han homogeneïtzat unes varietats estàndards —a tot arreu trobes les mateixes— en perjudici de la diversitat. I no parl de diversitat en termes sentimentals o xovinistes, sinó de qualitat: la tradició agrària de cada país, la saviesa acumulada per generacions de pagesos, han trobat aquella espècie, aquella varietat, que millor s’adapta a un tipus específic de terreny i a les seves particulars condicions climàtiques, de manera que té tota la raó un pagès menorquí que diu que no existeix la varietat de poma més saborosa del món, sinó que cada lloc té la seva.
La biotecnologia, la mecanització, el màrqueting i tot allò que ajuda a incrementar la productivitat agrària, moltes vegades caminen en sentit oposat a les lliçons de l’experiència i, en el fons, als interessos tant dels petits productors, que sucumbeixen l’embat de les grans corporacions de la indústria agrària i alimentària, com del consumidor final. La solució probablement no està en la dicotomia d’haver de triar entre agricultura tecnificada o agricultura tradicional, sinó en la seva complicitat. Tècnica i saviesa, juntes, poden donar el milió de petites revolucions verdes que el doctor Carlos Seré, del Laboratori per a les Ciències de la Vida de l’Àfrica central i oriental, proposa des de Kenya. I, òbviament, açò que val per a l’Àfrica, també val per a les Balears.
Descarrega’t el reportatge «Revolucions verdes per salvar l’Àfrica»