M’expliquen el cas d’una escola d’educació primària de Menorca que, si els protagonistes haguessin estat polítics, hauria saltat als principals titulars de la premsa com un nou cas de corrupció. Es tracta d’una filleta amb necessitats educatives especials que té alguns problemes d’adaptació al grup de la seva classe. Per evitar veure’s marginada, un bon dia va decidir estalviar una part dels doblers que els caps de setmana li donen a ca seva per comprar-se llepolies, i començar a comprar favors. Per cinquanta cèntims, una altra filleta l’escollirà quan surtin al pati per formar part del seu equip de bàsquet. Per la mateixa quantitat, quan fan treballs en grup i la mestra els deixa triar, no la deixaran exclosa. Per un euro, serà convidada a jugar un capvespre a casa d’una companya de classe. I qui sap si per una miqueta més —ara ja m’ho invent— no la convidarien també a una festa d’aniversari.
Per la naturalesa de la situació, i malgrat que personalment no m’hi he trobat mai i que no sé d’altres casos com aquest, em fa l’efecte que açò no deu ser una novetat, sinó més aviat d’un fet que es deu repetir amb una certa freqüència. És clar que que els mestres, amb bon criteri, mai no ho esbombaran sinó que intentaran resoldre-ho de manera directa i interna, amb els al·lots i les famílies.
En aquest cas, com en la vida real dels grans, hi ha un corruptor —aquí és una petita corruptora, excusable o explicable donada la seva situació personal. El que no té consol és l’actitud de la banda dels corruptes infantils, que s’aprofiten d’una feblesa per ficar la mà i treure’n profit. Amb l’edat que tenen, no poden ser conscients del mal que li poden arribar a fer a la seva companya acceptant els seus suborns. Però vaja, innocents del tot tampoc ho són. Bé que ho saben veure quan un mestre els fa una injustícia, i més aviat que de pressa! Algú ha comentat: aquests al·lots faran carrera.
Em vaig assabentar d’aquest cas l’endemà que a un comerç em van demanar, com és normal, si volia la factura en negre, per estalviar-me l’IVA. No fa molt, un amic m’explicava que un tràmit a una oficina pública que sol trigar dos o tres dies, el pots resoldre en una hora si, amb discreció, envies a la persona adequada —un funcionari, no un polític— un sobret amb trenta euros. I em vénen a la memòria molts, massa casos de petites corrupcions de la vida quotidiana, com la d’un veí de Palma que a un fòrum d’internet explica un cas força habitual: ha falsejat el domicili d’empadronament dels seus fills per evitar que els posin a les escoles públiques del seu barri, que, diu ell, estan totes plenes de moros. O el d’un conductor d’ambulància que té ordres de la seva empresa que quan acudeixi a una urgència intenti derivar els malalts a determinats hospitals privats “amics”, i intenti evitar-ne d’altres, sempre que el malalt no hi posi entrebancs. I si en voleu més, anau al Google i escriviu “petites corrupcions”. Veureu que polits que som tots plegats.
I ara, parlem de política. Quan algú em fa afirmacions categòriques i gratuïtes del tipus “tots els polítics són iguals”, “la política és bruta”, o “la gent que es dedica a la política ho fa per guanyar doblers o per afany de poder”, m’he de reprimir les ganes de contestar malament. I no és per ganes de defensar els polítics, sinó perquè no puc suportar la hipocresia, que unida a la ignorància degenera en estultícia de campionat.
La corrupció en política és molt preocupant, sí, i en el cas de les Illes Balears ha arribat a uns extrems que minen d’arrel la confiança ciutadana en les institucions públiques. Ni la vull excusar ni minimitzar. Però per l’amor de Déu, que açò no ens dugui a creure en una classe política funesta oposada a una classe ciutadana tota immaculada i virtuosa. La corrupció política que patim no és l’origen de la crisi de virtuts públiques. N’és un símptoma i una conseqüència, i el darrer que hauríem de fer seria emparar-nos en els casos que cada dia salten a la premsa per tapar-nos les vergonyes. En lloc de convertir els polítics corruptes en un boc expiatori, per què no hi cercam l’efecte mirall?