A hores d’ara, la marxa de la fira Eurobijoux cap a Palma és ja un fet consumat. Els empresaris del sector ja van avisar de bon començament que es tractava d’una decisió llargament madurada, i ni les propostes del Consell Insular de Menorca ni la reunió amb el president Antich no han aconseguit la marxa enrere.
Mentre el tema encara no estava tancat, el Consell menorquí va proposar la possibilitat de subvencionar vols, o fins i tot de noliejar-los directament, per millorar les pèssimes connexions aèries de l’illa i facilitar l’accés a la fira dels compradors estatals i internacionals. De fet, l’argument principal de l’empresariat bijuter menorquí a l’hora de decidir el trasllat a Palma ha estat aquest dèficit. Confés que la proposta del Consell és d’aquelles que no sé ben bé si hi he d’estar a favor o en contra. D’una banda, està molt bé que la primera institució menorquina proposi solucions damunt la taula, que estigui disposat a banyar-se aportant fons propis per mirar de desencallar el problema. Però gires full, i també et demanes: I per què ha de ser justament el Consell la institució que solucioni un problema gravíssim del qual no n’és el culpable, i sobre el qual no té competències?
El dèficit de connexions aèries a Menorca afecta els menorquins quan han de sortir a fora, perjudica l’afluència de turistes i castiga el comerç i la producció. I és un drama que ja fa massa temps que dura, perquè està a l’arrel de molts dels problemes amb què ens trobam ara. I és l’Estat qui ho hauria d’haver aclarit, perquè és el responsable primer i màxim de garantir la igualtat d’oportunitats de tots els territoris. L’Estat hauria de garantir per exemple, com passa a França, el principi de continuïtat territorial: si t’has de moure o has de transportar mercaderies d’un lloc a un altre, el preu de referència ha de ser el mateix que si utilitzessis un mitjà terrestre; si t’ha tocat de residir a una illa i necessites avió o vaixell, ja es farà càrrec l’Estat de cobrir la diferència. Una mesura així, o alguna altra de caràcter permanent i global, deia, hauria d’haver estat habilitada per l’Estat ja fa anys. Dècades. Però com que no ho fa, cada bugada perdem un llençol, i ara hem de lamentar la marxa de la fira més important de Menorca. Quantes coses més haurem de perdre abans de despertar?
L’afirmació de la responsabilitat de l’Estat en la compensació dels dèficits causats per la insularitat no és una qüestió ideològica, ni el caprici d’uns determinats sectors, sinó el reconeixement pur i simple del que disposa l’ordenament jurídic: ho mana la Constitució (art. 138), ho prescriu l’Estatut d’Autonomia, ho regula el REB, i ho recullen múltiples lleis de l’Estat i de la Comunitat Autònoma. Però res. Ni cas. Es veu que, per a la maquinària estatal, i governi la dreta o l’esquerra a La Moncloa —els fets canten—, Menorca és un pet de moix, una petita anècdota flotant.
És clar que els menorquins, en lloc de fer pinya i reclamar amb contundència allò que és nostre i ens pertoca per justícia, no sabem fer gaire cosa més que abocar totes les culpes i maldats en la institució que tenim més a prop, que és el Consell, acusant els seus responsables d’ineptes. O també ens apuntam amb entusiasme a un dels nostres esports preferits: queixar-nos perquè els mallorquins són molt dolents i ho volen tot per a ells i no ens ajuden. I així ens va. A l’Estat, ni pessigolles. Els pocs que dirigeixen les seves sagetes apuntant cap a Madrid són la colla de sospitosos habituals, que no val la pena ni escoltar.
El darrer que s’ha sumat a l’habitual identificació del Consell Insular com a origen i principal responsable de tots els nostres mals ha estat, com era de preveure, el PP. Ahir, el seu president, Santiago Tadeo, deia que el seu partit s’ofereix per assolir un acord social que permeti tirar endavant l’economia menorquina, com no ha estat capaç de fer-ho el PSOE des del Consell. Idò ja em perdonarà el senyor Tadeo, però no me’l crec. A part de la prevenció que molts podem tenir davant el model econòmic i productiu que el PP pot impulsar a Menorca —basta mirar el que han fet recentment a Mallorca i Eivissa—, a part del recel que poden suscitar les seves propostes, servidor, amb tota modèstia, nega la major, que deien els escolàstics: ni el PP, ni cap altre partit, ni tan sols un pacte entre tots els partits i els agents socials i econòmics, serà capaç de girar la tendència funesta que pateix Menorca si ens pensam que la solució la té el Consell. Per descomptat que des del Consell es fan coses malament; és clar que té moltes responsabilitats; però no errem el tir.
La primera lliçó que hauria d’aprendre el gran acord social que ara proposa el PP, i que de fet reclama tothom (un altre dia intentarem respondre per què, a la pràctica, tothom el reclama i en canvi no es produeix), és precisament que el Consell no té capacitat per fer segons què. Hem d’anar junts, sí, però no per mirar-nos el llombrígol i victimitzar-nos, sinó per anar a Madrid i actuar-hi amb unitat i contundència. La resta, vuits i nous, i cartes que no lliguen.