Més clar, aigua: el moviment associatiu de les Illes Balears no està satisfet amb les administracions públiques, i els planteja una llarga i densa llista de reivindicacions. Algunes parlen de necessitats de les mateixes entitats: finançament, recursos, més suport institucional a les seves accions. En altres casos, les associacions fan com d’altaveu de les necessitats dels col·lectius socials amb els quals intervenen. En qualsevol dels dos casos, i tant si les reivindicacions provenen d’entitats formades totalment per voluntariat com si vénen d’entitats més professionalitzades -l’anomenat Tercer Sector-, pens que les institucions del país s’equivocarien si les identificassin com un lament típic en aquest temps d’estretors pressupostàries, per part de grups que no en tenen prou mai davant la repartidora pública i sempre demanen més.
Segur que hi ha algun oportunista, però en general s’hi veu una actitud de responsabilitat i maduresa. En aquest temps de crisi, moltes associacions es mostren com un element dinàmic i eficient per arribar abans que ningú als sectors socials més desafavorits, i com un agent social de primer ordre per a la cohesió ciutadana. I els responsables els haurien de considerar com un aliat especialment rellevant, i actuar en conseqüència. De la crisi en podem sortir de moltes maneres. El moviment associatiu és un dels actius més valuosos de la nostra societat per sortir-ne amb una democràcia més sòlida i més participativa, i qui primer hauria de veure i entendre això són els governants.
Descarrega’t el reportatge «Somnis dels moviments socials per a 2010»