A una revista, veig un anunci publicitari del “nou” El Caserío. Al costat del tradicional eslògan De El Caserío me fío, hi han posat el segell que certifica que el formatge ratllat per a gratinar fabricat amb aquesta marca ha rebut la distinció “Producte de l’any” del Gran Premi a la Innovació 2009, promogut per una empresa de màrqueting… i avalat per un comitè deontològic.
Després del que ha fet Kraft amb El Caserío a Menorca, consider que aquesta marca és qualsevol cosa menys mereixedora d’un premi a la innovació. Una de les lliçons que hem de treure de la convulsió econòmica, financera i empresarial que esteim patint a escala planetària, és que el valor dels productes no es pot reduir a la seva composició o a la qualitat de la seva matèria primera, sinó que ha d’incorporar, de sèrie, els processos amb què ha estat fabricat: el respecte al medi ambient, les condicions laborals dels treballadors que l’han produït, l’impacte social positiu de l’empresa en el seu entorn, la gestió responsable dels recursos… Si una empresa fabrica un producte de molta qualitat però al darrere hi ha una conducta empresarial d’abusos, contaminació o de IRSC —Irresponsabilitat Social Corporativa—, no és digna de tenir la credibilitat dels consumidors, i molt menys mereix un premi a la innovació. Jo, d’El Caserío, no me fío.