A Valentina Picard, empleada de manteniment de l’Hospital La Creu, li van ordenar la neteja general del magatzem S5, el quarto on hi desaven les pertinences dels pacients que havien ingressat de gravetat a Urgències a causa d’un accident i que, malauradament, no se n’havien sortit. Les ordres eren prou estrictes: ho havia de llençar tot. Res de tafanejar, i menys encara apropiar-se cap andròmina d’aquelles bosses de plàstic que contenien roba i objectes personals que ningú no havia reclamat. I Valentina es va posar a traginar bosses cap als contenidors d’escombraries. En un d’aquells viatges una bossa es va rompre, i tot va ser una escamparel·la de trastets pel terra. Valentina va renegar, i es va posar a arreplegar-los: una pinta, un tub de gomina, un encenedor, un rellotge… i un telèfon mòbil. La curiositat va ser més poderosa que l’obediència a les instruccions rebudes.
La bateria encara tenia càrrega, i va voler mirar si l’agenda de contactes li donava alguna pista sobre el propietari. El primer contacte era “Aa”. Valentina va recordar una campanya que aconsellava posar aquestes dues lletres al mòbil per identificar la persona a qui avisar en cas d’emergència, i el cor li va fer un salt dins el pit: hauria avisat algú aquella persona? Sandra i Magí havien mantingut la seva relació en secret perquè els pares d’ella no suportaven aquell al·lot carregat de pírcings i tatuatges. De sobte, feia tres anys, Magí havia desaparegut, i Sandra ho havia interpretat com una decisió de trencar sense apel·lació. Fins que una telefonada anònima des del mòbil de Magí -la veu d’aquella dona només li va dir “si vol saber què li va passar, véngui a l’Hospital La Creu i demani per ell”- la va posar en la pista per reconstruir la història d’aquell infortunat accident que va segar la vida de Magí.
