L’amic poeta Ponç Pons m’ha fet arribar un muntatge audiovisual titulat «Europa cerrada» sobre la la immigració africana contemplada des de la perspectiva del deute històric —econòmic, polític, moral— d’Europa amb el continent africà. El resultat és una autèntica andanada a la consciència. Ara que s’apropen les eleccions al Parlament Europeu, convé «prendre consciència» que vivim a un continent que és una illa de benestar enmig de l’oceà de desigualtats i injustícia que és la major part del món, i especialment Àfrica. El muntatge li ha enviat a en Ponç un amic de Barcelona, i ell m’ha demanat que l’ajudi a divulgar-lo. Bé, les possibilitats d’aquest bloc, que té una parròquia discreteta, no aconseguiran convertir-lo en un èxit de públic, però és el que està en les meves mans, i per açò el pos a la vostra disposició, amb un enllaç al final d’aquestes línies.
Hi ha moltes coses d’aquest audiovisual que criden l’atenció i que fan pensar, cadascú en traurà profit a la seva manera. Personalment, valor molt que el seu autor, que desconec, hagi tingut el seny d’evitar caure en el sensacionalisme de jugar amb les habituals imatges tremebundes de la misèria al continent africà, i que hagi optat per mostrar-nos paisatges d’una bellesa sublim, pintures i il·lustracions de temàtica africana, edificis que vénen d’antic i es fonen amb l’entorn, rostres que traspuen saviesa i goig, d’homes i dones fent feina, infants cantant… Imatges, totes elles, que vessen l’efervescència de vida que corre, si em permeteu que parafrasegi Eduardo Galeano, per les venes obertes d’Àfrica.
En Ponç, tanmateix, no s’ha limitat a reenviar-me aquest muntatge, sinó que, d’alguna manera, l’ha fet seu. Em suggereix anomenar-lo: «O Caritas», que és el títol d’una cançó de Cat Stevens —avui Yusuf Islam— que li agrada molt. No coneixia aquesta cançó, i no he pogut resistir les ganes d’escoltar-la i saber què diu. L’he trobada fàcilment a Youtube. La primera vegada que l’he sentida m’ha sobtat (Cat Stevens la canta en llatí!) i m’ha frapat, i crec que és molt encertat posar-la en relació amb l’audiovisual sobre Àfrica.
En fi, aquest preàmbul ja és massa llarg. El que importa és que, si us ve de gust, us descarregueu el powerpoint sobre Àfrica i escolteu la cançó de Cat Stevens…
O CARITAS
Hunc ornatum mundi nolo perdere
Video flagare omnia res, audio clamare homines
Nunc extinguitur mundi et astrorum lumen
Nunc concipitur mali hominis crimen
Tristitate et lacrimis, gravis est dolor
De terraque maribus magnibus est clamor
O Caritas, o Caritas, nobis semper sit amor
Nos perituri mortem salutamus
Sola resurgit vita
No vull perdre la bellesa d’aquest món.
Veig com es cremen totes les coses, sent com criden els homes.
S’apaga la llum del món i dels estels,
la culpa cau sobre els homes malvats.
Tristesa i llàgrimes, greu és el dolor,
gran és el clamor de la terra i els mars.
Oh Amor, oh Amor, que l’amor sigui sempre amb nosaltres.
Els qui hem de morir saludam la mort,
la vida ressorgeix tota sola.
Descarrega’t aquí el powerpoint