El mes de novembre de 1993, cinc activistes de moviments socials d’arreu de l’estat es van aplegar a Madrid per iniciar una vaga de fam. Exigien que l’estat destinàs el 0,7% del PIB a la cooperació amb el països empobrits. L’hospitalització d’un dels vaguistes va encendre la metxa d’una massiva, llarga, intensa i creativa campanya de mobilitzacions. El febrer de 1996, a les portes d’unes eleccions generals, la Plataforma 0,7 va aconseguir que gairebé tots els partits polítics s’adherissin al “Pacte per la solidaritat”, pel qual totes les administracions públiques anirien incrementant l’ajuda al desenvolupament fins a arribar al 0,7% dels seus pressupostos.
Tretze anys més tard, l’ajuda oficial al desenvolupament del govern espanyol continua per davall de les expectatives menys generoses i manté aspectes tan indecents com la inclusió dels crèdits FAD sota el paraigua de la cooperació. I molts governs autonòmics, més preocupats per la propaganda que per la pobresa, no tenen cap empatx de fer tota mena de camàndules comptables per fer quadrar la seva aportació al desenvolupament en un artificiós 0,7%. Per això, és una bona notícia que el Pla de Cooperació del Govern de les Illes Balears es comprometi a arribar, al final d’aquesta legislatura, al 0,7% real, és a dir, sobre el pressupost total de la comunitat autònoma. Però la millor notícia seria que això, a aquestes altures, ja no fos notícia.
Descarrega’t el reportatge «Les Illes Balears, més solidàries»