El capitalisme és molt més que un sistema econòmic. És la gran narració que dóna sentit a les nostres vides, és la nova religió: fora del capitalisme no hi ha salvació. Ara bé, l’èxit i la perpetuació d’aquest model necessita que es mantengui un fenomenal joc de rol en el qual cadascú ha de fer el desmenjat amb talent: l’empresariat, creador de la riquesa. Els sindicats, defensors dels treballadors que han de mantenir un torcebraç permanent amb els patrons. L’Estat ha de fer d’àrbitre, repartir el joc i, almenys teòricament, maldar per retornar l’equilibri quan la balança s’hagi descompensat massa. Les ONG han de treballar per minvar l’exclusió que el mateix sistema genera. I és important que cadascú faci, o sembli que fa, la guerra pel seu compte, més o menys.
Però en aquesta època de crisi i de gran incertesa (com serà el futur?), si bé sembla que l’únic a què podem aspirar és a una reforma que llimi els excessos del neoliberalisme (es parla de refundar el capitalisme, és herètic plantejar que s’hauria de fundar un nou sistema), són molt més que simbòliques les iniciatives com el programa Incorpora, de la Caixa. Per la via pràctica, i amb l’objectiu d’integrar laboralment i socialment les persones que ho tenen més cru, aquest programa fa seure a la taula, com a iguals, empreses i organitzacions patronals, ONG, associacions d’acció social, entitats d’economia social i alternativa que lluiten per la inclusió social, administracions públiques i l’entitat financera que aporta els diners perquè la cooperació sigui possible. Bé, no crec que els actors d’aquest programa tenguin en ment canviar el capitalisme per una altra cosa, però les llavors que planten semblen d’un altre fruit. Tampoc pretenia fundar una religió el bon Jesús, i ja ho veis.
Descarrega’t el reportatge «Incorpora, una aposta per la inserció»