«Els joves d’avui en dia són…». Mal començament. Poc importa allò que véngui després. Darrere aquesta generalització normalment seguirà una afirmació peregrina i gratuïta, amb la mateixa base empírica d’aquell estudi que deia que el cafè en llet provoca càncer perquè està demostrat que la majoria de malalts oncològics han pres un cafè en llet cada matí durant molts d’anys. No us fieu mai de les generalitzacions tipus “tots els X són iguals”: gairebé sempre són una reducció maniquea de la realitat. Per això va fer molt bé el sociòleg Javier Elzo quan a una entrevista li van demanar com veia els joves d’avui en dia; ell va respondre, lacònicament, «com els colors de l’Arc de Sant Martí».
Al capdavall, per a què volem saber com són els joves d’avui en dia? Pens que aquesta pregunta moltes vegades és la projecció d’una altra, molt més interessant: com serà la societat del futur que ara estam construint els adults? Jo no sé com deuen ser “els joves”, però sí que uns joves, amb noms i llinatges, estudiants de Treball Social de la UIB, que han incorporat una important dimensió de compromís personal i d’acció transformadora al seu itinerari formatiu, no responen per res a les injustes etiquetes habituals -els joves són individualistes, només pensen a divertir-se, i demés-. No serà que aquestes etiquetes s’utilitzen per amagar allò que trobam mancat en nosaltres i no tenim el coratge de confessar, i menys encara de canviar?
