Hamed, un pastor nòmada del nord de Somàlia, li va explicar a R. Kapuscinski que la poesia del seu poble parla sovint dels sofriments per aconseguir el bé més preuat del desert: l’aigua. Sense saber-ho, aquell pastor va coincidir amb el filòsof Plató, que en el diàleg Gòrgies afirma que plaer i felicitat no són la mateixa cosa, i que sentir dolor no et fa necessàriament desgraciat, com demostra el fet que tenir set, que és una sensació dolorosa, farà més plaent l’acte de beure. La felicitat, segons Plató, es trobarà en l’equilibri. Així mateix, el pastor Hamed sosté que sense la sequera, la calor, els pous buits i la mort en ruta, seríem incapaços d’experimentar el plaer inigualable de la pluja, ni percebre la dolçor de la llet o el gust diví de l’aigua.
Bé, les condicions de vida d’aquests clans de pastors són de les més extremes d’Àfrica, però el problema de l’abastiment d’aigua potable és un mal endèmic a moltes parts del gran continent del sud, i un fenomen estretament lligat al caòtic procés de descolonització. Al mateix llibre on Kapuscinski explica aquesta anècdota, recorda que els portuguesos, en quatre-cents anys de presència colonial a Angola, no van construir ni un sol pou d’aigua potable a la capital, Luanda.
Avui, des del Programa de l’ONU per al Medi Ambient (UNEP) s’adverteix que els conflictes per l’accés a l’aigua potable seran a Àfrica un dels principals motius de les noves guerres. Des de Sa Pobla, però, ens mostren que l’aigua també pot ser una de les principals oportunitats per a la pau i el progrés.
