A la novel·la Complot contra els Estats Units, Philip Roth especula amb la ucronia de què hauria passat si durant la Segona Guerra Mundial els EUA haguessin estat aliats de Hitler, amb l’antisemita Charles Lindbergh de president nord-americà. Molts dels personatges jueus que apareixen en aquesta obra s’exasperen amb els joves de les seves famílies que marxen a lluitar contra els alemanys a terres europees, amb les tropes canadenques o britàniques, quan allò “no és la seva guerra” i, fins i tot, com diu el rabí Lionel Bengelsdorf, “els jueus d’Amèrica no som com els de qualsevol altra comunitat jueva en la història del món”.
En una entrevista, Philip Roth deia que malgrat el context imaginari, aquesta actitud no ho era gens, ja que, de fet, en la història real, nombrosos jueus nord-americans havien estat aïllacionistes, contraris a l’entrada en guerra dels EUA per acabar amb Hitler. I és que la gent normal, que és la majoria, allò primer que cerca és evitar els conflictes i protegir el que té més a prop: la família, les propietats, l’entorn. Les persones que corren riscos i es juguen la vida sempre són, segons Roth, persones extraordinàries en els dos sentits de la paraula: casos infreqüents, i també persones a les quals hem d’agrair el plus d’audàcia i generositat que després, quan estudiam la història passada, solen ser vists per la gent normal com un exemple a imitar…
