Fixau-vos com ha guanyat terreny en gairebé tots els mitjans i àmbits de comunicació el terme “moviment altermundialista”, en substitució del primigeni “moviment antiglobalització”. El canvi ha estat degut a la insistència amb què els seus defensors han reiterat que no lluitaven contra qualsevol casta de globalització, sinó contra la neoliberal, que és la que s’ha desenvolupat almenys fins ara (ja veurem si les tempestes macroeconòmiques eliminen aquest persistent virus, o si, com el del grip, muta per continuar fent matx). I tanmateix, una de les crítiques que ha rebut aquest moviment de moviments, aquesta xarxa global alternativa, ha estat que s’acontenta a denunciar però que és poc propositiu. I també es diu que ha perdut pistonada, que va ales baixes. Fals.
El que passa és que han desaparegut -benhaja l’hora!- les batusses i corregudes d’aquelles grans mobilitzacions d’antany, i la vida i miracles del moviment ja no genera notícies de portada. Però mirau la quantitat de noves línies d’acció que estan incorporant el teixit associatiu, els moviments socials i fins i tot algunes polítiques públiques, i que beuen directament de les primeres experiències, a Porto Alegre, del Fòrum Social Mundial. Fa quatre dies, per aquestes latituds, no sabíem ni què eren la sobirania alimentària, l’empoderament comunitari o els microcrèdits, posem per cas. Les fites del moviment altermundialista avui són menys renoueres, però guanyen en significació i credibilitat. I via fa qui no s’atura.
Descarrega’t el reportatge «La Internacional que sembra idees»