Teresa Rossell, exdirectora de l’Escola Universitària de Treball Social de Barcelona i una de les veus més veteranes i autoritzades d’aquest sector, assenyalava no fa gaire que en cada context de crisi econòmica que s’ha produït des del final de la dictadura franquista s’ha generat una saturació dels serveis socials i dels recursos ordinaris d’assistència social de les administracions públiques, circumstància que ha fet emergir entitats associatives -noves o ja existents- que han intentat arribar allà on no ho feien els recursos públics. Rossell apunta, però, el risc d’aquestes accions benintencionades de retornar a pràctiques assistencialistes, de beneficència unidireccional, i recomana la col·laboració de les administracions amb les entitats que presten serveis d’assistència urgent sempre que aquesta col·laboració representi un avanç en el reconeixement i la realització de drets socials, però mai per cronificar situacions o per habilitar portes del darrere per a l’atenció de ciutadans de segona.
Si Rossell té raó, i jo crec que sí, el conveni establert entre Gesma i l’Associació Zaqueu apunta en la direcció correcta: no es tracta de fer una almoina a les persones sense sostre perquè ara que hi ha crisi puguin rebre atenció bucodental. Es tracta de garantir que puguin rebre aquesta atenció sigui quin sigui el context socioeconòmic, simplement perquè es reconeix que hi tenen dret. Perquè per damunt de tot, són ciutadans.
Descarrega’t el reportatge «Amb pocs recursos, però amb la boca sana»