El projecte de llei de serveis socials recentment aprovat pel Govern, i que ara es troba en tramitació parlamentària, diu a l’article 25 que es garantirà la resposta immediata a les situacions d’emergència social i a les prestacions que donin cobertura a les necessitats bàsiques. Determina, així mateix, que aquestes necessitats són, en primer lloc, l’allotjament, l’alimentació i el vestit. En aquest sentit, els menjadors socials, com els centres d’acollida, poden ser una peça clau per tal que el reconeixement d’aquests drets no es quedi en simple declaració de bones intencions, sinó que es duguin a la pràctica.
Però els menjadors socials o els centres d’acollida no haurien de ser mai un punt d’arribada per cronificar la pobresa, sinó sempre un punt de partida, un recurs necessari però de caràcter temporal. Han de servir perquè les persones en situació de necessitat extrema rebin de manera immediata una alimentació adequada, però com més aviat millor aquestes persones han de poder recuperar una llar on viure, i també menjar, amb dignitat i amb intimitat. Si no existeix aquest camí de sortida, els menjadors socials no serien un servei social d’un estat del benestar madur i modern, sinó un trist succedani de l’olla comuna d’altres temps. Esperem que superats.