Aquella tardor de 1973 també hi havia crisi, com ara. Les notícies deien que la reducció d’exportacions de petroli dels països de l’OPEP havien causat una recessió internacional. En Toni i na Maria, de macroeconomia, no en sabien, però sí que entenien la crisi dins les seves butxaques. De manera que el regal d’aniversari del seu fill Jaume, que feia sis anys, per força hauria de ser magre. Els sabia greu, perquè l’al·lot era el bon pa i ja els havia dit quantes coses li feien il·lusió: un joc de química, un Madelman safari, un Exin Castillos…
Res, tanmateix, que estigués al seu abast. Al final es van decidir per rastrejar pel porxo de ca l’àvia Àgueda, i van trobar-hi un camionet de plàstic, tronat i descolorit. Representava un camió de repartir butà, però li faltaven la meitat de les bombones. El van fer net, el van embolicar amb un paper lluent, i el dia de l’aniversari el van donar a en Jaume, entre mil arguments sobre el mal moment de l’economia familiar. “A més, no té totes les bombones…”, es va disculpar son pare. “És que tu no ho entens: ja n’ha repartit unes quantes”, va respondre en Jaume.
Han passat molts d’anys, però encara avui en Jaume recorda les llarguíssimes jugades que va fer amb aquell atrotinat camionet. I no en té cap dubte: va ser el millor regal que li van fer quan era petit.
Veure el reportatge «Comença per ca teva, si vols un món més verd»