A les Illes Balears, parlar d’estalvi ètic és parlar de Colonya Caixa Pollença. No, això no és publicitat. És una obvietat, una constatació indefugible. I és de justícia recalcar que aquesta activitat innovadora de la veterana entitat pollencina, que a poc a poc s’està convertint en la seva millor carta de presentació i en un gran aval de responsabilitat social i de modernitat, no és una arribada oportunista, no té res a veure amb el llençament d’un producte de moda o amb l’aprofitament de l’entorn de crisi per fer un cop d’efecte. Perquè l’any que ve ja en farà 10 que Colonya va iniciar el camí de l’estalvi ètic, quan només en cercles d’iniciats, sovint titllats de somiatruites, hi havia gent que creia que això tindria futur. Primer amb una llibreta a la vista, i amb uns dipòsits modestos. Més endavant, amb els comptes corrents ètics, més flexibles, i que han dut l’entitat a incrementar el nombre de clients i els recursos invertits a un ritme sostingut.
Doncs bé: això, Colonya no ho va copiar de ningú. A l’Estat espanyol, és l’entitat pionera en estalvi ètic. La primera. En aquest país nostre en el qual sovint ens pot la tendència a l’autoflagel·lació per com de malament feim tantes coses, és un honor i un motiu d’orgull ciutadà el fet de comptar amb una entitat creditícia capdavantera en una de les línies d’acció que, si les necessàries reformes econòmiques d’abast mundial van pel camí d’apujar el llistó de la responsabilitat empresarial i millorar el codi deontològic del món financer, en els propers anys anirà molt més enllà. L’horitzó és ample i clar.
