En l’era de la informació global, el problema ja no és que les notícies de l’altre cap de món no ens arribin, o que ens arribin tard, sinó ben bé el contrari: ens arriben massivament i en temps real, i tenim dificultats per pair-les. I a més, les informacions sobre els problemes de les zones calentes del planeta ens vénen precuinades i interpretades per unes poques agències informatives. Davant aquesta realitat, però, no s’hi val a lamentar-se: cal cercar els flancs descoberts, i aprofitar i explotar les vies d’accés directe a la realitat.
La iniciativa cada vegada més freqüent d’ONG, entitats socials i organismes públics que es dediquen a la cooperació al desenvolupament, de portar-nos testimonis directes dels països amb els quals s’ha establert una relació de solidaritat, és un hàbit molt saludable. No hi ha res més convincent i, pel que fa al cas, estimulador de la solidaritat activa, que la coneixença mútua i l’establiment de relacions personals. Quan has tingut l’oportunitat de conèixer un d’aquests visitants i t’hi mantens en contacte, mai més et tornaràs a mirar la vida del seu poble com un afer d’un país llunyà, i serà més difícil que els interessos que hi ha darrere les notícies de les grans corporacions de la comunicació et passin desapercebuts.
Com sempre, són molt encertades les teves reflexions. Enhorabona pel bloc, company!
Gràcies Miquel per les teves aportacions. De ben segur que aquest nou bloc contribuirà a compartir i aprendre. Esteim d’enhorabona!
Et llegiré amb interès, com sempre.
A partir d’ara, un espai de visita obligada. És un plaer poder comptar amb les teves reflexions sempre encertades!
Estic contenta del teu nou bloc, no se si en tenies un altre, però ara llegint-lo te sentirem més aprop.
Es cert que és molt interessant conèixer d’aprop les persones que necessiten de la nostre ajuda a la vegada que ells ens ensenyen una humanitat, que per desgràcia al primer mon, es tant escasa. Dolors