El procés de construcció europea s’ha fonamentat, almenys damunt els seus papers més solemnes, en els valors de la modernitat i en el repte de crear un espai de llibertat, igualtat i solidaritat. Avui aquest procés es troba en una cruïlla molt difícil: després del fracàs del Tractat Constitucional, el “no” irlandès al Tractat de Lisboa torna a situar-nos en un escenari de gran incertesa. Cap a on caminarà Europa a partir d’ara, especialment en l’àmbit social?
Si ens atenem a l’orientació de les darreres directives comunitàries, hi sobren motius per mirar l’horitzó amb preocupació: fa un mes va ser la jornada de 65 hores. I fa quinze dies, la no menys polèmica Directiva sobre retorn d’immigrants que, de rebot, pot suposar un fort cop a un dels elements que han caracteritzat l’Europa social d’ençà del final de la Segona Guerra Mundial: l’acollida de refugiats i asilats de països en conflicte. Si la Directiva no es modifica, la rotunda prohibició d’entrada en el territori europeu per un període de cinc anys per a qualsevol estranger que hagi intentat entrar-hi de manera irregular suposa una desprotecció directa per als sol·licitants d’asil i refugi.
Cap a on va Europa? Què vol ser? Un espai avançat i de foment de la solidaritat, o una fortalesa inexpugnable perquè ningú no ens véngui a espatllar la nostra festa privada?
