Darrere la polèmica que va envoltar la concessió del Premi Príncep d’Astúries de cooperació internacional al gegant multimilionari de la informàtica Bill Gates, l’any 2006, hi ha un debat més profund sobre què entenem per cooperació i solidaritat. Algú va di, aleshores que el millor que podria fer Bill Gates no seria tant fer bones accions i sucosos donatius a ONGs, sinó més aviat que la seva megaempresa deixàs de fer algunes de les coses que fa: enviar caçatalents a l’Índia per “comprar cervells”, imposar abusives clàusules de blindatge a les administracions públiques que utilitzen el seu software, provocar l’enfonsament de milers de petites empreses d’arreu del món incapaces de resistir a la pressió monopolística del rei de les finestres…
Al fons de tot això, rau una pregunta cabdal: què ha de ser la solidaritat, la cooperació al desenvolupament? Donar una part dels excedents de la riquesa acumulada per unes poques mans a les víctimes del sistema, o promoure un canvi real dels processos que generen la pobresa i les desigualtats? Crec que la humanitat viuria una mica millor si alguns personatges s’apuntassin a això segon i deixassin de xuclar recursos i dividends. Encara que es tornassin una mica garrepes en la seva fotogènica solidaritat.
