La gran quantitat de mobilitzacions, plataformes, reivindicacions i iniciatives d’autodefensa que s’han desplegat a Mallorca al llarg dels últims anys mostra la capacitat de resistència de la nostra societat, o almenys d’una part d’ella, davant la ferocitat capoladora del tàndem PP-UM. Però d’aquestes mobilitzacions el que em sembla més remarcable és que han potenciat una intercomunicació activa entre col·lectius i causes que, en certa manera, abans solien fer la guerra pel seu compte, o si més no havien mantingut una marcada tendència sectorial: cadascú, cada grup o entitat, era especialista en el seu negociat. Sortosament, aquesta tendència avui s’ha invertit. El que destaca és, justament, el contrari: la suma d’esforços, el teixit de complicitats mútues, l’obertura a altres sensibilitats.
Un dels indicadors de la solidesa d’una democràcia és quan els seus ciutadans tenen la possibilitat de mobilitzar-se en defensa dels seus interessos. Però hi ha un altre indicador que ens indica una democràcia de més qualitat: és quan els ciutadans es mobilitzen per defensar interessos distints dels seus propis. La idea (cit de memòria, i per tant puc ser notablement infidel al pensament original) és del politòleg francès Guy Hermet, i quan la vaig llegir em va dur a anotar una observació personal al meu quadern de notes: l’exclusivitat del primer model té un perill: el corporativisme. L’extensió del segon, només pot fer créixer la solidaritat i contribuir a l’enfortiment democràtic. El teòleg mallorquí Bartomeu Bennàssar, amb la seva admirable capacitat per inventar lemes de gran potència expressiva, més o amb aquesta idea va posar títol a un llibre seu: L’altre ens allibera.
Ara mateix, el teixit associatiu de Mallorca, ni que sigui a conseqüència de les bastonades que ha rebut, és especialment sensible a aquests valors. Ens anam adonant que la defensa de les causes dels altres, en realitat esdevé una defensa del conjunt de la causa democràtica, i que això crea condicions de solidaritat que revertiran en el suport a les teves pròpies causes. D’això, és clar, també se’n pot fer la interpretació conspiratòria que va perbocar el regidor Rodrigo de Santos a l’últim ple de l’Ajuntament de Palma: segons ell, tot plegat no seria més una conxorxa de l’oposició política, que manipula la societat civil amb l’únic interès de tombar el PP. És trista i indigna aquesta actitud en un governant, però comprensible: hi ha nervis.
Passat demà, l’OCB ens convida a afegir-nos a la Diada per la llengua i l’autogovern. Se suposa que s’han de sentir cridats a participar-hi tots els ciutadans sensibles a les qüestions de la identitat, la llengua, la cultura pròpia. Perfecte. Però servidor aprofitaré aquestes línies per fer una crida, justament, a tota aquella gent a qui aquestes coses li cauen lluny o fins i tot no li interessen gens: si vostè té qualsevol motiu, ni que sigui personal, per plantar cara a l’ofensiva aclaparadora i obscena de la dreta governant, vagi dissabte a la Plaça Major. Tenim una oportunitat magnífica per fer un gran clam que expressi l’amor propi d’un poble que es resisteix a sucumbir davall l’ona expansiva del tsunami de la corrupció, gairebé convertida en el règim polític d’aquest país. Sí, dissabte és la Diada per la llengua i l’autogovern. Però pot ser, a més, la Diada de la dignitat.