Dilluns va ser Sant Jordi. Tenc per costum, des de fa un bon grapat d’anys, comprar aquest dia assenyalat alguns diaris editats a Barcelona (d’aquests que en diuen “premsa nacional”) pel suplement que dediquen al Dia del llibre. Més o menys, sempre hi trobes alguna cosa -una crítica, una ressenya, o simplement un anunci- que connecta amb els teus interessos, ni que siguin els d’aquell moment en particular. Enguany, però, el repàs a un parell d’aquests suplements m’ha deixat més preocupat que aclarit, i més empipat que content.
D’entrada, ja fa alguns anys que cueja el tema dels mediàtics, aquestes figures de la televisió, l’esport, o qualsevol altre àmbit d’entreteniment de masses, que aprofiten l’efecte crida del Dia del llibre per treure al carrer la seva feina (de vegades la manca d’ella) en forma de paper imprès amb cobertes, en rústica o en tapa dura, segons el cas. El que diguin aquests papers és poc rellevant, només cal que se’n parli i figurar entre els primers del llistat de llibres més venuts. Encara tenen sort que no hi hagi rànquing de llibres més llegits, perquè em tem que fregarien les posicions de descens. El cas és que la potència de màrqueting desplegada per llençar aquests productes fa que aconsegueixin el seu objectiu. Fa un parell d’anys nombrosos escriptors van començar a protestar contra aquesta adulteració de la festa de les lletres. Sigui pel que sigui, el gremi de llibreters de Catalunya va decidir l’any passat fer dues llistes de més venuts: una llista de mediàtics -escriptors per un dia-, i una altra d’escriptors normals. Doncs bé: això, que volia ser una mesura per posar cadascú al seu lloc i, en certa manera, per rescatar la preeminència dels escriptors amb motiu del dia de Sant Jordi, ha acabat provocant que alguns dels suplements de premsa hagin dedicat, enguany, pàgines senceres… a la difusió i promoció dels mediàtics.
Segon plat: s’apropa la Fira de Frankfurt, i continua obert el tema de si les institucions encarregades de la promoció de les lletres catalanes hi promocionaran autors que escriuen en castellà. L’Institut Ramon Llull, en lloc d’agafar el bou per les banyes, ha decidit repicar i anar a missa alhora: els seus responsables informe, a través dels suplements de Sant Jordi, que a Frankfurt s’hi promocionaran, en tant que autors, només aquells que escriuen en català. Però… ai las! Afegeixen que en un altre àmbit de la Fira es promocionarà la indústria editorial catalana, i que aquí hi tindran cabuda autors catalans que escriuen en castellà. Hi sobren els comentaris.
Postres: als suplements esmentats, la presència d’autors i d’editorials de les Illes Balears i del País Valencià és gairebé testimonial (els autors premiats no compten). La producció literària en diversos gèneres -narrativa, assaig, poesia- produïda a la perifèria de la catalanitat mereixeria, per quantitat però sobretot per qualitat, ocupar un lloc considerablement més destacat a uns suplements dedicats, en principi, a promocionar tota la literatura. Però no és així. Vaja, segurament hi deu tenir alguna cosa a veure el fet que darrere els principals diaris “nacionals” hi ha empreses que tenen, directament o indirecta, els seus interessos editorials, i per tant consideren més oportú promocionar la darrera pseudohistòria cutresotèrica en forma de novel•la, obra d’un perfecte desconegut i mal traduïda, que les obres d’autors de trajectòria reconeguda i consolidada de les nostres lletres… perifèriques.
Davant aquest desgavell, el suplement Presència, que puntualment insereix el Diari de Balears cada diumenge, concebut com una experiència de periodisme en xarxa, es revela com un espai en què tothom -centre i perifèria- té la mateixa rellevància. Sense exagerar: el Presència de diumenge passat és, de lluny, el millor suplement de premsa sobre llibres de tots els que he vist enguany, i ens mostra el camí pel qual s’hauria de transitar. Una autèntica alenada d’aire fresc.