L’amic Josep Melià publicava en aquestes pàgines, avui fa una setmana justa, un interessant article en què reflexionava sobre les tendències electorals a Mallorca, un cop que s’ha clarificat el ventall d’opcions que es presenten als comicis del maig. L’article coincidia amb el que han expressat la majoria d’analistes polítics al llarg de les darreres setmanes: la consolidació del Bloc per Mallorca, i més encara amb la recent incorporació d’ERC -val més tard que mai!-, ha posat força nerviós el PP, que comença a veure boires en l’horitzó i tem per la pèrdua de la majoria absoluta.
Coincidesc amb la majoria d’observacions que feia en Josep, però fa algunes reflexions en relació al Bloc que m’agradaria comentar des de la discrepància. La primera és l’afirmació que l’espai dels partits que conformen el Bloc per Mallorca és «un espai en descomposició i redefinició». A mi em sembla -i no és un joc de paraules- que més aviat es tracta d’un espai en re-composició; la descomposició era el risc que suposava una excessiva atomització, en forma de múltiples llistes electorals, de l’espai nacionalista i de progrés. El Bloc és, doncs, l’antídot contra la descomposició, la fragmentació i la pèrdua de vots pels embornals de l’extraparlamentarisme.
D’altra banda, en Josep Melià insisteix en la qüestió que tant preocupa el Fòrum Tercer Espai per Mallorca, del qual ell n’és impulsor, però que, francament, dubt que preocupi gaire més gent nacionalista i progressista que a hores d’ara es pugui estar plantejant a qui ha de votar dia 27 de maig. Cit textualment: «si el Bloc acabarà essent un referent del nacionalisme d’esquerra, (personalitat pròpia) o serà la transformació del comunisme en això que ara es diu esquerra alternativa, a l’estil d’Iniciativa per Catalunya (satel·lització del PSOE)». A veure: per què s’ha de plantejar aquesta disjuntiva com un dilema excloent, i no com una possibilitat d’integració? Crec que en la conjuntura actual, i en la previsible a alguns anys vista, el nacionalisme progressista i l’esquerra alternativa poden compartir, a Mallorca, un mateix espai i una mateixa marca electoral, perquè les seves prioritats programàtiques i les polítiques que poden dur a terme, tant si governen com si estan a l’oposició, coincideixen en un grau molt elevat. La reiterada coincidència durant aqueta legislatura en les votacions dels seus representants a les institucions n’és una prova clara.
Pel que fa a l’exclusió per part del Bloc de qualsevol pacte amb el PP, cosa que Melià i el Tercer Espai identifiquen amb insistència com a “satel·lització del PSOE”, em fa l’efecte que és un reduccionisme. Siguem clars: hi ha, ara i aquí, cap possibilitat d’un canvi que no passi per desbancar el PP del govern de les Illes Balears? No, veritat? Ergo, atenent amb realisme als resultats electorals previsibles, l’única alternativa passa per una col·laboració entre el Bloc i el PSOE. Això no significa submissió, ni satel·lització, ni pèrdua d’identitat, ni renúncia a compromisos programàtics, sinó claredat i transparència amb les propostes que es sotmeten a consideració de l’electorat. No és de metafísica que parlam, ni de països ideals, sinó del que es podrà fer realment a partir de dia 27 de maig. Fora de la possibilitat esmentada, quin altre escenari es pot oferir a l’electorat nacionalista i progressista? La indefinició d’UM, que es vanta de poder pactar amb uns com amb altres? Pot un nacionalista sincer sentir-se atret per un partit que, tal i com està el pati, no exclogui de manera clara i rotunda qualsevol entesa amb el PP més dretà i espanyolista de la història de la democràcia?