No fa gaire que hem sabut que alguns serveis d’intel·ligència (quina corrupció del llenguatge!) i grans corporacions energètiques van procurar amagar-ho, però finalment hem besat en terra: les advertències sobre el canvi climàtic dels científics que havien estat acusats de sensacionalistes i apocalíptics apuntaven, malauradament per a tots, en la direcció correcta. A partir d’aquí, l’esclat informatiu sobre el tema ha estat espectacular. Segons un periodista alemany, si escrivies “Climate Change” al Google el passat mes de desembre, et sortien poc més de 50 milions de coincidències; tres mesos després, el cercador et troba més de 80 milions de coincidències.
El que està per veure és si tot això suscita una conscienciació real i duradora, cosa que s’hauria de traduir en accions positives, tangibles i eficients, tant a nivell individual com col·lectiu -empresarial, social, polític-, o si aquesta febrada no va més enllà de convertir-se en una histèria climàtica tan espectacular com inútil. Haurem d’esperar, per exemple, a veure què diu el proper baròmetre del CIS: si continua dient que el terrorisme d’ETA i la immigració són els dos principals problemes de la nostra societat (amb un 44% i un 39%, respectivament, al baròmetre de gener d’enguany) i, en canvi, els “problemes mediambientals” (així, a l’engròs) només preocupen un 1,5% dels enquestats… bé, diguem que és previsible que les coses continuïn més o menys igual.
Mentrestant, les institucions polítiques -locals, nacionals, internacionals-, que haurien de predicar amb l’exemple i ser capdavanteres en la transformació del discurs i l’acció per lluitar contra el canvi climàtic, de moment han preferit utilitzar el tema per fer-se propaganda. La Unió Europea, per exemple. La presidenta de torn, Angela Merkel, diu que “l’acord històric” adoptat pels governs europeus permetrà evitar el que podria ser una catàstrofe per a la humanitat. De debò s’ho creu, ella? Aquest acord diu que l’any 2020, el 20% de l’energia produïda a la UE haurà de provenir de fonts d’energies renovables. Fantàstic. I l’altre 80%? Al ritme de creixement anual de producció i consum energètic a Europa, resulta que aquest 80% del 2020 podria representar fins el 130% de la quantitat d’energia produïda en l’actualitat. Al final, doncs, encara produirem més energia procedent de fonts no renovables i contaminants que en l’actualitat. És patèticament obvi!
Ara que, en aquesta fira de vanitats i jocs d’il·lusionisme, el premi se l’emporta una empresa lleidatana que produeix cireres. Al mateix programa informatiu en què es donava compte del meravellós pla d’acció europeu per lluitar contra el canvi climàtic, explicaren que una empresa de Lleida ha aconseguit produir cireres el mes de març. Batejades amb el nom comercial de “Cireres Glamour”, les venen a setanta euros el quilo -cada cirera surt a uns 80 cèntims-, i el miracle ha estat possible perquè les conreen dins uns hiverners… protegits amb calefacció! És a dir, que fabriquen canvi climàtic artificial per a les cireretes, que no tenguin fred, les pobres. Això sí: aquestes cireres es cultiven amb la garantia del protocol Eurepgap, es produeixen amb el sistema de l’agricultura integrada, i s’utilitzen tècniques de cultiu ecològic, com els depredadors naturals. Un gran exemple mediambiental, vaja. Llàstima que, pocs minuts després d’aquesta notícia, l’informatiu va donar compte de les devastadores inundacions que pateix Moçambic. Quin món, eh? És que no et deixen ni menjar una cirereta en pau. Ni pagant-la a vuitanta cèntims.