Demà, divendres dia 23 de febrer, es presenta a Inca el llibre La fidelitat obstinada. Homenatge a Mn. Pere Joan Llabrés i Martorell, un projecte conjunt del Grup Blanquerna i l’OCB d’Inca, editat amb el suport de l’Ajuntament d’Inca. El volum recull els escrits de nou persones destacades en els diversos àmbits de l’Església, la cultura i el compromís cívic als quals es dedicà el canonge inquer: Joan Bestard, Catalina Cantarellas, Marià Carbonell, Pere Fullana, Climent Garau, Joana Maria Palou, Armand Puig, Gabriel Seguí i Teodor Suau; hi ha també tres articles signats per mossèn Llabrés. L’acte d’homenatge. que es farà al convent de sant Bartomeu d’Inca a les vuit del vespre, comptarà amb la participació de l’Orfeó L’Harpa, que vol, amb la seva música, adherir-se a aquest reconeixement públic a un conciutadà prominent.
Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear, deia a la roda de premsa en la qual es va donar a conèixer aquesta iniciativa que es tracta, segurament, d’un cas inèdit de celeritat de la societat civil en fer un reconeixement a una persona rellevant que ha estat víctima d’una mort sobtada. Encara no fa un any, deia Mateu, que Pere Llabrés ens va deixar, i ja tenim un fruit sòlid i madur de la seva herència humana i intel·lectual. En efecte, és així. Però això no és tan mèrit de les entitats que han promogut aquesta publicació, sinó bàsicament un reflex de l’energia, entrega i vehemència que Pere Llabrés va imprimir a tot quan va fer, dir, escriure, pensar i compartir. La millor manera de servar la seva memòria i retre-li homenatge serà, no hi ha dubte, continuar la seva tasca, invertir nous esforços en la defensa de la llengua i la identitat nacional de Mallorca, la preservació del patrimoni i la recerca de nous llenguatges per a la fe cristiana en aquests temps difícils per a un cristianisme que vol dialogar amb la cultura contemporània, empeltar-la i deixar-se empapar dels seus valors, fer-se creïble per poder continuar aportant el millor de la seva tradició al nostre temps.
Mallorca necessita persones com Pere Llabrés, avui més que mai. En la seva persona s’hi combinaven uns principis ferms i profunds, una gran intel·ligència i una enorme capacitat de feina, tot això posat al servei de l’Església i del país: amb passió, a vegades amb arravatament, i sempre amb rigor i saviesa, Pere Llabrés és el paradigma de l’home abocat en cos i ànima a fer fructificar els talents, lluny de guardar-se’ls o de cercar el benefici propi.
En ambients amb inquietuds cíviques i culturals ens lamentam sovint del clima d’abandonament i desencís que s’escampa com una taca d’oli, fent-nos oscil·lar entre la desfeta col·lectiva i la fugida individual. Els polítics que ens governen i les polítiques que es perpetren són, amb tota seguretat, un reflex nostre i un símptoma preocupant d’una malaltia col·lectiva que ja fa temps que ens rossega i que ens lleva, cada dia que passa, un poquet més de futur; és a dir, d’un futur que tengui un mínim de continuïtat i lligam amb allò que hem estat i encara som, com a poble, com a societat, com a cultura diferenciada. Pere Llabrés ens crida, des del seu llegat viu i fructífer, a deixar-nos de comèdies i anar per feina. Obstinadament. Per fe, per dignitat, i per fidelitat a nosaltres mateixos.