[Publicat a Tribuna Mallorca dia 26 de gener de 2007]
Ha mort Ryszard Kapuscinski, qualificat com el millor reporter del segle XX, el periodista més aclamat i reconegut pels companys de professió de tot el món, l’escriptor lloat per la crítica internacional i apreciat per qualsevol persona que s’hagi capbussat dins els seus llibres. Però més enllà de la indiscutible qualitat de la seva obra, també és i serà recordat com el periodista que va unir vida i treball d’una manera indissoluble, preocupat per dignificar la feina periodística i posar-la, de manera insubornable, al servei dels valors de la integritat, l’honestedat, el rigor i l’opció per la veritat i la veracitat, quelcom molt més compromès i difícil que la vana pretensió d’objectivitat del treball del reporter.
S’entén que amb aquests horitzons tan exigents un dels protagonistes principals del seu treball hagi estat de manera constant el continent africà i la seva gent, els grans oblidats de la cultura (?) global. Els seus viatges a Àfrica són incomptables, i els llibres que hi ha dedicat són, probablement, els millors que ha escrit. Però alerta, que ningú no es pensi que llegint Kapuscinski comprendrà millor Àfrica. No. Com a màxim, copsarem a la manera socràtica que l’únic que sabem d’Àfrica és que no en sabem res de res. Si em permeteu una interpretació personal, crec que de vegades Kapuscinski juga, murri i subtil, a fer-nos dubtar de si allò que ens explica és realitat o ficció… i no ens dóna les claus per treure’n l’entrellat, mostrant-nos que la nostra ignorància sobre Àfrica és tan immensa que ens poden enganyar amb gran facilitat, ens poden donar gat per llebre i pervertir-nos o impossibilitar-nos una mirada veraç i lúcida sobre la realitat.
Salvant les distàncies, diria que a Mallorca també resulta cada vegada més fàcil que ens prenguin el pèl. Em fa l’efecte que la desconnexió entre les coses que realment passen i la manera com ens les expliquen, i per tant la nostra comprensió, s’incrementa cada dia que passa. Això, òbviament, ens fa febles i propensos a sofrir qualsevol estafa. Em deman si a Mallorca podríem trobar algun equivalent del que Kapuscinski ha fet escrivint sobre Àfrica. En tot cas, no el conec. Del que no tenc cap dubte és de l’abundància de caricatures maldestres i d’imitadors grotescos que pul•lulen pels mitjans de comunicació nostrats.