Avui faré un plagi. Un plagi descarat, indissimulat, explícit. Tant, que ja des d’ara us esmentaré la referència original: l’article que, amb el títol “Eivissa pel Canvi: projecte amb futur”, signava l’eurodiputat d’ERC Bernat Joan i Marí a les pàgines de DdB dia 6 d’octubre. I mirau si n’he fet poca de feina: gairebé m’he limitat a substituir “Eivissa” per “Mallorca”; allà on Bernat Joan diu “Eivissa pel Canvi”, jo dic “Bloc per Mallorca”; i allà on ell cita els partits eivissencs, jo hi pos els partits mallorquins. La resta, tot igual. I això és el resultat (un poc retallat, per raons d’espai):
“Veient la nombrosa concurrència a la reunió de la gent del Bloc per Mallorca (independents, més EU, PSM i ERC) (…), no es pot respirar més que optimisme. És evident que, d’una banda, el Bloc per Mallorca encara constitueix un projecte molt tendre, i que haurà de solidificar-se i assentar-se convenientment. Però no és menys obvi que els sectors més dinàmics de la societat mallorquina hi han posat moltes esperances. I seria molt lamentable que es veiessin defraudades. El panorama polític mallorquí pot afavorir un resultat bo o molt bo per a la nova entesa política, especialment si tenim en compte la situació en què es troben les altres formacions polítiques amb possibilitats de treure representació que concorreran a les eleccions del proper maig de 2007 (…).”
“En qualsevol cas, a la gent del Bloc per Mallorca els interessa que el Partit Socialista tregui un resultat suficientment bo com per, sumat al propi, treure la majoria absoluta al Partit Popular. Crec que això també interessa a una majoria de la societat mallorquina, tot i que aquesta majoria, segons com vagin les coses, si no hi ha pacte entre tots, es podria veure estroncada pels imperatius de la Llei d’Hondt. Ha passat diverses vegades, que, a Mallorca, una minoria s’ha imposat a la majoria per mor de la divisió de l’esquerra i aquesta sacrosanta llei afavoridora del bipartidisme a ultrança. El Bloc per Mallorca ha d’articular, a partir d’ara, grups sòlids, a cadascun dels municipis, que constitueixin la base d’un futur èxit electoral. L’energia social existeix: Mallorca ha canviat prou, a causa dels conflictes provocats per l’arrogància de la dreta governant, i per l’evidència de la prevaricació de bona part dels seus membres (a favor dels seus propis sectors, naturalment). Ara hi ha més gent que mai que vol un canvi en profunditat, i això s’ha demostrat clarament en les grans mobilitzacions que hi ha hagut a la nostra illa, les més destacades de la seua Història.”
“La gent també existeix: una bona combinació de gent nova i gent amb trajectòria política, de gent de partit i gent independent (o no afiliada), d’aparell i de societat civil ha de ser la clau perquè aquesta força, aquesta energia social es pugui traduir en projectes sòlids, en vots i, per tant, en representació política. (…) Tot plegat són bons auguris: ara només cal generositat, intel·ligència, capacitat de sacrifici, bona preparació, ganes de feina i flexibilitat per poder convertir-los, per maig de l’any vinent, en possibilitats tangibles de governar millor aquestes illes nostres.”
I ara, feis-vos la pregunta òbvia, indefugible, necessària: si a Eivissa ERC diu sí a un projecte d’unitat nacionalista i progressista per totes aquestes raons, tan clares i carregades de sentit comú, per què a Mallorca diu que no?