L’escomesa del govern de Jaume Camaleone contra el Consell Insular de Menorca amb motiu de l’ampliació de l’abocador de residus de Milà és una d’aquelles situacions que ens haurien de convèncer que la permanència del PP al capdavant de les institucions balears és el principal problema d’aquest país. Que l’actual govern balear, que deu estar a prop d’assolir el rècord mundial d’agressions mediambientals per minut, ara pretengui erigir-se en lobby ecologista per salvar l’illa de Menorca, és una pantomima estrafolària i impúdica. Però sobretot, i això és més greu, mostra amb claredat allò que, d’altra banda, ja s’ha dit tantes vegades: que el PP és capaç de fer qualsevol cosa, sin complejos i per repugnant que sigui, per tal de mantenir-se el poder, o recuperar-lo quan l’ha perdut, com és el cas menorquí.
Per entendre la hipocresia d’aquesta maniobra, retrocedim una dècada. L’any 1995, els consells insulars van aprovar el sistema de tractament residus sòlids urbans (RSU) que havia de regir a cada illa. El Consell de Mallorca va optar aleshores per la incineració, mentre al Consell menorquí fou possible el consens de totes les forces polítiques (el PP inclòs, que aleshores governava) per crear una planta de triatge i fabricació de compost.
Ara, feim balanç: a Mallorca avui s’incinera el 91% dels residus recollits, un autèntic disbarat des d’un punt de vista ambiental i sanitari. I la incineració, a més de ser el sistema més insostenible i brut (als països amb més experiència en gestió dels RSU està en retirada), resulta ser també el més car: els ciutadans mallorquins són, de tots els balears, els qui paguen més per la recollida i eliminació del fems. El sistema de compostatge que es realitza a Menorca, per contra, és un procés que, malgrat que necessita bastant d’espai per a la realització del triatge i l’emmagatzematge del compost, permet recuperar una quantitat importantíssima de residus en forma de milers de tones d’adob que fertilitzen els conreus de l’illa. I a més, surt barat.
El que passa ara a Menorca és així de simple: el creixement en població i en producció de RSU obliguen a ampliar l’abocador i les instal·lacions de compostatge. Doncs el PP, va i en fa un casus belli, argumentant l’impacte paisatgístic i acusant el Consell Insular de no fer res per aturar l’increment de residus. Per l’amor de Déu! Si Menorca és l’illa balear que produeix menys tones de fems per habitant i any, la que millor gestiona la recollida selectiva, el reciclatge i la transformació dels residus! Què volen, posar una incineradora, com a Mallorca? La maniobra és tan evident i barroera que fa ràbia fins i tot haver-ho d’explicar.
Constatam, un cop més, que el PP ha fet de la mentida i la demagògia les armes preferides de la seva acció política. Se’n foten que la perversitat dels seus mètodes perjudiqui no només els altres partits polítics, sinó les institucions i, de rebot, la convivència entre els ciutadans. A Madrid munten la perillosíssima parafernàlia de la conspiració de l’11-M, a Euskadi satanitzen qualsevol cosa que faci olor de nacionalisme basc, a Mallorca disfressen la defensa dels privilegis d’en Pedrojeta sota la xerrameca de la llibertat d’expressió, i ara, a Menorca, han armat un merder amb el fems. Casos de molt distinta gravetat i intensitat, d’acord. Però en el fons tots responen a un mateix patró, i tots fan pudor, moltíssima pudor.