He seguit amb interès i perplexitat el debat sobre l’ampliació de l’abocador de fems de Milà. Interès perquè el tema és realment important i preocupant. I perplexitat perquè el rol de lobby ecologista que ha adoptat el Partit Popular en aquest debat, doncs… bé, no quadra, com si diguéssim.
D’entrada, crec que l’anunciada ampliació de Milà és una mala notícia, perquè significa, curt i ras, que no ens hem aturat de produir residus, i que les previsions que es van fer fa un poc més d’una dècada, quan es posaren les bases de l’actual sistema de gestió dels residus de Menorca, fa temps que s’han quedat curtes. Algú podrà dir que la població de Menorca ha crescut, i que per tant és fins a cert punt lògic que es generin més residus. Els comptes, tanmateix, no permeten fer aquesta justificació, ja que si dividim el nombre d’habitants de Menorca per les tones de fems recollides cada any descobrirem que no guardam la proporció, sinó que, a més de créixer en xifres absolutes, en els darrers dos anys comptabilitzats (2003 i 2004) hem generat més fems per habitant que en el bienni anterior. En definitiva, ens hauríem de prendre seriosament l’absoluta necessitat i urgència de reduir aquesta lamentable hiperproducció.
Dit açò, també és cert que mentrestant alguna cosa s’ha de fer per tractar tot aquest fems que produïm, no? A alguna banda l’haurem de ficar… I aquí és on cobren importància els sistemes de recollida i tractament de les deixalles. L’any 1995, cadascuna de les Illes Balears va triar un model de gestió de residus. Menorca, ja ho sabem, va triar el sistema de compostatge. En canvi, a Mallorca es van decantar per la incineració dels residus sòlids urbans. Bé, idò: una dècada després, resta fora de qualsevol dubte quin dels dos sistemes és el menys nociu.
Més enllà del fet -innegable, ja ho hem dit- que generam massa residus, també cal tenir en compte què se’n fa, de les deixalles, un cop s’han recollit. El compostatge és un procés que necessita bastant d’espai per a la realització del triatge, però al final permet recuperar una quantitat important de residus. La incineració, per contra, s’ha demostrat com el sistema més antiecològic, brut, i més car de mantenir de tots els possibles. A Mallorca, avui s’elimina per cremació el 91% dels residus recollits, un autèntic disbarat des d’un punt de vista ambiental i sanitari. El fum pudent i grisenc que surt de dia i de nit dels fumerals de la incineradora de Son Reus, entre Palma i Bunyola, és el recordatori constant i depriment d’aquest despropòsit.
A més a més, ambdós models han acabat generant comportaments distints entre les administracions i la població. A Menorca, com que tothom està preocupat per evitar que les muntanyes de fems de l’abocador creixin de manera descontrolada, s’han fet esforços per incrementar i incentivar la recollida selectiva en origen. Resultat: Menorca avui és la més avançada de les Illes Balears, i és l’illa que ofereix una major quota de reciclatge. A Mallorca, en canvi, com que al final tot es pot cremar i reduir-se a no res, la preocupació per no amuntegar fems no és tan peremptòria, i per açò determinats municipis presenten unes xifres de recollida selectiva i de reciclatge realment ridícules. I no només açò, sinó que davant el constant increment de la quantitat de residus generats, la majoria política al Consell Insular de Mallorca, UM-PP, ha decidit construir dos forns crematoris més, cosa que duplicarà la capacitat de la planta incineradora. Açò si que és un autèntic disbarat!
Idò bé. Que el Partit Popular de Menorca faci servir arguments ambientalistes i paisatgístics per criticar la decisió del Consell Insular d’ampliar l’abocador de Milà, que sigui justament el PP qui porti aquesta bandera és, per dir-ho d’una manera fina, curiós. Justament quan a Mallorca el PP és el principal partit defensor de la incineració, i el que menys pot presumir de gestió sostenible dels residus urbans, com no sigui per fer propaganda. A Palma, just un mes abans de les eleccions municipals de 2003, l’ajuntament del PP va distribuir estratègicament uns nous contenidors per a deixalles generals i per a plàstics a determinats carrers: els més transitats, a peu o en cotxe. I després? Mai més hem tornat a veure que posassin un contenidor nou. Al meu barri, com que no és pijo ni hi passen els turistes, encara esperam…
En fi, el PP, ja ho sabem, és capaç de qualsevol cosa. Quan està a l’oposició, tot s’hi val per fer mal a qui governa, no tenen manies, son el partit de la gent sin complejos, que deia Aznar. Si a Menorca ara toca fer d’ecologista radical i esquinçar-se els vestits pels pecats contra la natura i el paisatge que presumptament perpetra el Consell Insular, endavant les atxes. Tant els fa que els seus insults desaforats, els seus atacs excessius, maleducats i sense matisos facin mal no només als partits que governen el Consell, sinó a la pròpia institució i, de rebot, a la sana convivència entre els menorquins. Els és igual caure en la xerrameca de firaire, en la demagògia farisaica, perquè ja ho diu la dita castellana: difama, que algo queda. Tot s’hi val per aconseguir l’únic objectiu pel qual fan i desfan: aconseguir el poder, al preu que sigui.
Lleig, tot açò, molt lleig. I tanmateix, la darrera paraula no la tenen aquests profetes de calamitats. La tenim tots i cadascun dels qui, d’aquí a un any, tindrem l’oportunitat de dipositar una papereta dins una urna.