La setmana passada es va celebrar el debat de política general al Consell Insular de Menorca. El PP, fidel al seu estil habitual quan està a l’oposició, va fer una anàlisi catastrofista i depriment de la realitat illenca. En la seva visió, l’economia menorquina està estancada, les taxes de desenvolupament són depriments i, per culpa del govern insular, Menorca és, de totes les illes Balears, la que va a la cua, havent perdut el tren de creixement que beneficia Mallorca i Eivissa.
Bé, res de nou. Aquest és el mateix cantet que feia el PP a l’oposició durant els anys del Pacte de Progrés. A Mallorca i Eivissa, quan el 2003 es giraren les tornes, tot canvià en un tres i no res: encara no feia mig any que el PP de Matas governava, i el seu diagnòstic de l’economia balear ja s’havia transmutat. De grans desastres i de depressió profunda havíem passat miraculosament a una era daurada de creixement i optimisme. A Menorca, com que el PP va quedar a l’oposició del Consell Insular, van decidir mantenir el derrotisme sense matisos ni complexos. Tenc a les mans un retall de premsa de desembre de 2002. És una crònica del debat de política general al Consell menorquí d’aquell any. El titular i les cites textuals de les intervencions dels representants del PP són idèntics als de la setmana passada. Són perfectament intercanviables. Déu n’hi do, la fidelitat dels populars al seu llibre d’estil. El problema és que, si tinguessin raó, Menorca ja hauria passat per ull. Si el seu diagnòstic, reiterat fins a l’avorriment des de fa prop de vuit anys, fos el correcte, Menorca avui estaria realment enfonsada.
I no. La realitat, per molt que se la vulgui manipular i pintar en negre, és la que és. Tampoc no es tracta de caure en l’autocomplaença, però és que tots els indicadors apunten les mateixes tendències: de totes les Illes Balears, Menorca és la que manté una ocupació laboral de més qualitat, i la que crea llocs de feina més estables. És l’illa a on els turistes expressen uns majors índexs de satisfacció. L’economia creix més poc que les altres illes, certament, però el seu creixement és indubtablement més sostenible, ja que no depèn de l’artifici conjuntural de la voràgine constructora d’autopistes. Menorca és l’única illa en la qual es manté o creix la despesa turística, que minva a Mallorca i Eivissa, i l’estada mitjana dels turistes està en dotze dies de mitjana, per damunt dels deu dies de Mallorca. Pel que fa a altres sectors, han crescut les exportacions de calçat a l’estranger (que han disminuït a Mallorca), i la producció agrària, per bé que ha retrocedit, com a tot arreu, segueix mantenint un percentatge del PIB superior al de les altres illes.
Bé, algú podrà objectar que la lectura dels indicadors econòmics sempre és susceptible d’interpretacions contraposades. Però la percepció immediata i directa de la gent que visita una altra illa distinta de la seva no ofereix dubtes. Els meus familiars i amics menorquins que visiten Mallorca apunten de seguida l’impacte negatiu que els provoquen les interminables obres viàries, la brutor de Palma, la deixadesa del paisatge. Per contra, no falla, cada vegada que un mallorquí em comenta que ha estat a Menorca, no pot fer de menys que establir comparacions i expressar la sana enveja per la qualitat de vida i l’aire de benestar que es respira a Menorca. No ho sé, crec que la millor medicina per resistir la temptació de votar el PP a les eleccions de l’any que ve seria un viatget a l’illa germana. Que tots els mallorquins i eivissencs anassin a passar un parell de dies a Menorca, i al revés. Segur que ja no faria falta dir res més.