Prest farà trenta anys, just als inicis de la transició, a Menorca i a Mallorca l’esquerra nacionalista va posar en marxa un projecte polític autònom per intervenir en la jove democràcia que començava a caminar. Amb un mateix nom -PSM-, però servant la sobirania insular de cada organització, es posaven les bases per construir uns partits que, al cap de tres dècades, s’han convertit en l’experiència més fructífera i duradora del nacionalisme polític al nostre país en tota la seva història. Ja des de bon començament, els homes i dones que es ficaren en aquella aventura van imprimir al PSM un fort caràcter insularista, i alhora afirmatiu de la voluntat d’avançar en la construcció dels Països Catalans.
Han passat trenta anys, i els objectius i els afanys que motivaren l’eclosió d’aquell experiment continuen plenament vigents: l’autogovern de les Illes Balears i de cadascuna de les seves illes és encara ben magre -tenim una autonomia de segona-, i l’afirmació dels Països Catalans segueix patint el rebuig i la negació per part dels mateixos profetes de calamitats de sempre. El fals discurs del perill de submissió als interessos de Catalunya, en realitat amaga uns plantejaments ideològics provincians, carregats d’autoodi i de menyspreu pel propi autogovern, per la pròpia recuperació nacional enfront de qui realment posa en perill la supervivència de la nostra llengua, la nostra cultura, i la nostra identitat nacional diferenciada de la castellana, i que no és, òbviament, el nacionalisme català, sinó el nacionalisme espanyol.
La realitat sempre és més caparruda que qualsevol intent de negar-la. Malgrat les evidents dificultats de tot tipus, malgrat les cícliques onades d’anticatalanisme visceral i compulsiu, i a despit de tots els intents d’ocultació i menyspreu, qualsevol observador mínimament sincer i honest no podrà fer altra cosa que reconèixer la pervivència d’això que anomenam Països Catalans. Existeix un àmbit de llengua i cultura que compartim els territoris històrics de l’antiga corona catalano-aragonesa. Els intercanvis culturals -mitjans de comunicació, literatura, teatre, presència d’estudiants universitaris-, els fluxos econòmics i comercials entre aquests territoris, la col•laboració de les respectives organitzacions de la societat civil en causes i projectes compartits… són una realitat incontestable, madura i consolidada.
I tanmateix, el concepte de Països Catalans duu inscrita la idea de la diversitat i la pluralitat. En el camp del nacionalisme cultural i polític no és estrany veure expressions, per bé que minoritàries, d’un cert unitarisme pancatalanista que podrà ser teòricament defensable, però que troba poques connexions amb els interessos i les ambicions dels sectors més dinàmics i compromesos de la nostra societat. El repte d’avançar en la construcció dels Països Catalans exigeix l’afirmació de la pluralitat interna que li és pròpia des dels seus orígens històrics, i que li dóna sentit en l’actualitat. No seria bo caure en una afirmació romàntica i desarrelada dels horitzons últims i de les aspiracions màximes perdent de vista que tots els projectes socials i polítics es construeixen amb petites passes, escaló a escaló. Les utopies que no tenen en compte el present i les persones concretes acaben esdevenint somnis estèrils.
Totes aquestes idees i reflexions van fer que un grup de membres del PSM de Mallorca ens plantejàssim la necessitat de debatre i actualitzar el discurs sobre els Països Catalans. Als inicis d’aquest incert tercer mil·leni, sentíem com una crida urgent el repte de reprendre el fil del pensament i l’acció de tanta gent que ens ha precedit en la lluita per la pervivència de la nostra identitat cultural, lingüística, social i política. No per fer discussions bizantines, ni per recrear-nos en reflexions historicistes, sinó per articular noves respostes per als nous temps que ens ha tocat de viure. En el món globalitzat que es va consolidant, si volem projectar cap al futur les nostres senyes d’identitat i no ens volem dissoldre com una gota enmig de l’oceà de l’homogeneïtzació cultural, ens cal pensar i repensar des de tots els punts de vista possibles les vies per on haurem de transitar.
Aquesta reflexió compartida es va concretar en un projecte editorial que acaba de veure la llum. Es tracta del llibre col·lectiu que duu per títol “Països Catalans, en plural”, i que ha estat publicat per l’Editorial Moll dintre de la col·lecció de pensament i reflexió “Els llibres de Pròsper”. En aquesta obra, una quarantena d’intel·lectuals, escriptors i professionals de les Illes Balears, el Principat de Catalunya i el País Valencià passen revista al present dels Països Catalans i, sobretot, elaboren propostes d’acció que evidencien les grans oportunitats que tenim per davant. El llibre posa de relleu els avanços que s’han aconseguit malgrat totes les adversitats, i esdevé una invitació al compromís i a l’esperança.
El proper dia 3 de març, a les 20 h., al Centre Social de Sa Nostra a Ciutadella, presentarem aquest llibre a Menorca. En l’acte de presentació hi intervindran Àngel Mifsud, Joan Manel Martí i Antònia Allès, coautors menorquins del llibre, i el professor i escriptor Damià Pons, veritable ànima d’aquest projecte i editor de l’obra. Hi sou tots convidats.