Fa devers tres setmanes, Pere Sampol, portaveu del PSM al Parlament, em va comentar que estava preparant una interpel·lació al Govern sobre les dades econòmiques de 2005 referides a les Illes Balears que l’INE acaba de publicar. A mesura que m’anava desgranant els detalls sobre el tancament d’empreses illenques en la majoria de sectors productius, servidor m’anava convencent que allò era una bomba, i ansiava veure l’impacte que produiria la revelació d’aquelles dades. Ja em direu si no hi havia motiu: resulta que durant el 2005, a les Illes Balears han tancat 1.291 comerços al menor (un 8,3%), 104 hotels (9,3%), 778 restaurants (14,5%), 374 bars i cafeteries (8,5%), 30 indústries agroalimentàries (5,2%), 17 empreses dedicades a la confecció i la pell (10,8%), etc. En tots els sectors hi ha hagut una evolució negativa, excepte en dos casos, que ja us podeu imaginar: la construcció, amb 544 noves empreses (un 4% més que l’any anterior) i les agències immobiliàries (1.762 noves empreses, un 42,5% més!).
Realment, és d’escàndol. Fa feredat. Allò que intuíem per l’observació directa i l’experiència quotidiana, les dades oficials de l’INE ens ho ratifiquen amb escreix. Doncs bé. Vosaltres heu vist que la divulgació d’aquestes informacions hagi generat cap mena de reacció? Res, ni piu. Perquè hom digui després que l’oposició no fa res. Alguns potser no, però en Sampol ha fet els deures, i ja veis el cas que li han fet.
Estic segur que si aquesta veritable pallissa econòmica s’hagués produït quan Pere Sampol era vicepresident econòmic del Pacte de Progrés, els crits exigint la seva dimissió s’haurien sentit de dalt el Puig Major. En aquella època, l’aparell propagandístic del PP i els seus altaveus mediàtics se’n van fer un tip de manipular, amplificar i esbombar males notícies econòmiques que, comparades amb les actuals, eren menuts de butxaca. En canvi ara, ja ho veis: aquí els únics que els guanyen dolços són la confraria d’encimentadors, mentre que tota la resta de sectors van de roda batuda. Però no passa res. Aquí mai no passa res. Contra totes les evidències, Matas i els seus corifeus tenen cera del Corpus per seguir mentint amb tota impunitat, repetint cada dia que les coses mai no havien anat tan bé, que no ens preocupem de res perquè ells ho tenen tot controlat, que les nostres vaques no és que estiguin magres sinó que cuiden la línia, i que si de cas hi ha algun grop és per culpa del dimoni Zapatero.
Em direu, amb raó, que en tot això no hi ha res de nou. La mentida i la distorsió de la realitat és la millor especialitat de la cuina matista. I ja sé que la influència d’aquesta modesta columna d’opinió és absolutament insignificant. Però segurament les opinions que fa uns mesos expressaven a la premsa eivissenca la seva oposició a les autopistes que destrossen l’illa, també es devien sentir impotents. I tanmateix, a la pitiüsa major han sabut articular una contundent resposta social, i després que tothom donàs per segura una nova victòria del PP a les properes eleccions, ara es tornen a fer travesses. A Menorca la revalidació de la majoria progressista no és segura, perquè el PP utilitza totes les armes i males arts per desgastar el govern del Consell Insular, important-li un rave si amb la seva ofensiva es carrega el benestar dels menorquins o les expectatives positives de creixement sostenible. Així i tot, la cohesió i la maduresa de la societat menorquina em duen a dubtar que les toxines del PP puguin acabar fent mal. I a Mallorca? Serem capaços de rompre la impavidesa que ens abassega i teixir les complicitats necessàries per provocar el canvi?