[El futur de la teologia moral. Per una ètica actual, creient i creïble, de Bartomeu Bennàssar. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, col·lecció Saurí, n. 159. 330 pàgs. ISBN 84-8415-522-6. Ressenya publicada a la revista LLuc, núm. 843, gener-febrer 2005, pàg. 52]
Tota una vida dedicada a bastir una ètica cristiana alliberadora i en humil diàleg amb el món d’avui; una producció de més de vint títols sobre ètica i teologia moral; un sòlid edifici intel·lectual construït des d’una inqüestionable honestedat de la raó, i amb la credibilitat que dóna la fidelitat a la pròpia opció de vida: sempre des dels marges, de la societat i de l’església. Tot això es condensa i es projecta cap endavant a la darrera obra de Bartomeu Bennàssar (Felanitx, 1937), El futur de la teologia moral: per una ètica actual, creient i creïble (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003).
Tanmateix, el lector que s’endinsi en les pàgines d’aquest llibre, sigui creient, agnòstic o ateu, prest es veurà assaltat per una pregunta que posa en entredit el propi títol de l’obra: però és que té futur la teologia moral? Amb una societat cada cop més indiferent davant el fet cristià (i no diguem davant la reflexió teològica; «som nosaltres els últims cristians», es demana J.M. Tillard), i amb una església en la qual dominen els aires de la involució, el tancament de files (i de ments), i la contra-lectura del Concili Vaticà II, a qui li pot interessar el que digui un teòleg moral «progressista»? Sí, qualsevol que s’endinsi en el llibre d’en Bartomeu Bennàssar es farà aquestes preguntes.
Encara més: posem-nos per un moment dins la pell de l’autor. No ha de resultar terriblement decebedor i frustrant veure de què ha servit tota una vida de reflexió i producció d’idees? No ha de ser depriment comprovar que tota la teva obra potser ja no té destinataris? Idò no. Aquesta no és la resposta de Bartomeu Bennàssar. Si més no, no és la seva darrera paraula. Cert que li dol tot això, com li dol la resposta cada cop més trista del magisteri eclesiàstic davant els reptes del món d’avui i de la fe cristiana en aquest món: «el greu debilitament de la connexió entre la cúpula eclesial i el poble es produeix no per manca de documents sinó a l’inrevés, a cada nova declaració l’abisme es fa més ample i fondo».
Però davant aquesta dura realitat, Bartomeu Bennàssar es proposa no caure en l’«heretgia emocional» de la depressió, la resignació i l’autovaloració derrotista, i trobar, re-trobar, el paper del teòleg: des de la raó discursiva, des del diàleg amb el món, des de l’autocrítica permanent, des del dubte honest, mai defugit, i sobretot, des de la fidelitat a la llei de l’amor, Bennàssar aposta per obrir i proposar camins de sentit per a una experiència cristiana renovada, encarnada en aquest món convuls i complex dels inicis del segle XXI, capaç de treballar colze a colze amb altres homes i dones, amb altres col·lectius, religiosos i laics, per la solidaritat, la reconciliació, la lluita per la justícia, la recerca d’unes relacions humanitzadores. D’aquesta aposta en neix un llibre vigorós, profund, que convida al debat i és a les antípodes d’un acatament cec, acrític, de qualsevol doctrina.
D’altra banda, i com és habitual en les obres de l’autor (no debades també ha conreat la poesia), ens trobam davant un notable exercici de creativitat filològica: els termes i conceptes no són incorporats al text de manera estàtica, sinó permanentment analitzats, disseccionats i actualitzats des del dinamisme de la seva profunditat semàntica. En definitiva, ens trobam davant una obra important, que difícilment deixarà ningú indiferent.