Amic Guillem Frontera,
Diumenge matí, a l’inici de la segona jornada del congrés del PSM, circulaven molts papers per la sala on fèiem els debats: ponències, esmenes, llistes amb noms de persones que es proposarien per formar part dels òrgans que al cap d’unes hores s’havien d’elegir… i fotocòpies que algú va fer de l’article de contraportada que publicaves a l’edició dominical d’aquest diari. “Llegiu-ho, val la pena”, deien els que feien circular la teva lletra de mà en mà. En contrast amb les cròniques frívoles que publicaven alguns mitjans del dia, tu ens feies arribar exactament el missatge que tots els que érem allà necessitam sentir en aquests moments. Amb independència de l’adhesió a un o altre dels sectors confrontats, més enllà del rol que cadascú hagi jugat en aquest congrés, tots, absolutament tots, ens sentim interpel·lats i encoratjats per missatges com el teu: ens hi jugam coses massa importants com per no posar, per damunt de tot, la responsabilitat de tirar endavant un projecte polític imprescindible pel país.
Mallorca viu un moment social i polític complicat, ple de misèries i incerteses, però també d’oportunitats. És francament comprensible que la destrucció planificada del territori, l’agressió sistemàtica contra la nostra cultura i la nostra llengua, arrebassant fins i tot les pedres que serven la nostra memòria davall terra, el menyspreu absolut cap als serveis que qualsevol país normal procura que funcionin bé -les escoles, els centres de salut, el transport-, l’abús corrupte i clientelar del poder polític, és lògic que tanta destrossa provoqui en molta, moltíssima gent, la temptació de la claudicació i l’abandonament. Per això és més necessari que mai que un partit com el PSM s’aboqui en cos i ànima a construir una alternativa viable, fiable i creïble.
«Que tengueu sort, i en tendrem tots», ens deies. Tanmateix la sort, si existeix, ens la trobarem pel camí, no depèn de nosaltres. El que sí en depèn, i aquesta és la conclusió més important del congrés, és la voluntat i el compromís de posar tot allò que estigui de la nostra part per no defraudar la gent que, ens voti o no, espera que estiguem allà on hem d’estar. Sí, és cert que la feina que durant prop de trenta anys ha fet el PSM ha influït en les altres forces polítiques, és cert que les idees del PSM han crescut fora de les seves sigles, i que potser d’altres n’han collit els fruits. Com també és veritat que la decepció que hem pogut provocar en gent que ens ha retirat el seu suport electoral es deu, en bona mesura, a errors i desencerts únicament nostres. En qualsevol cas, aquí estam, disposats a empènyer el carro amb coratge i amb il·lusió renovada, convençuts que hem de guarir amb generositat les ferides que entre nosaltres ens hàgim pogut fer.
Fa més de deu anys, en Josep Maria Llompart deia a la militància del PSM que “entremig de tanta runa, heu sabut servar la il·lusió. Vosaltres no heu oblidat el somni; tot coneixent, però, en cada moment, allò que la realitat permetia (…). Els que ja no són capaços de somiar res us acusaran d’ingenus i d’utòpics; els somiadors a ultrança us acusaran de febles i de claudicants”. Tant de bo que, també ara, i per molts d’anys, siguem mereixedors d’aquestes paraules.