No falla: invariablement, cada vegada que s’aproximen unes eleccions tots els candidats reivindiquen el vot per a la seva formació com «l’autèntic vot útil». Aquest reclam s’ha convertit en un tòpic recurrent, generalment buit de significat.
En l’actual campanya electoral, el primer que va apel·lar a aquest recurs fàcil va ser el candidat socialista, Francesc Antich, afirmant que la seva llista representa l’únic vot útil progressista a les Illes Balears. Ho va amollar així, a pèl, i es va quedar tan ample, sense molestar-se a donar-nos cap argument que validàs la rotunditat de la seva asseveració. Molt bé, doncs: facem una simple anàlisi dels possibles escenaris postelectorals i veurem la feblesa del seu reclam.
1. Si el PP guanya per majoria absoluta, el destí de Francesc Antich serà l’habitual de tots els diputats balears de les forces polítiques estatals: la mort sobtada, la desaparició instantània de l’escena política. Quants ciutadans recorden ni que sigui un sol nom dels actuals diputats balears del PSOE a Madrid? És lògic: estant a l’oposició, tot el protagonisme és per al seu líder, Rodríguez Zapatero, i, a tot estirar, per a dos o tres diputats-portaveus del seu grup. Amb una majoria absoluta del PP, Antich quedaria relegat a la grisor d’un escó perdut enmig de la bancada socialista. Un zero al centreesquerra, sense cap rellevància ni utilitat per als ciutadans balears. Per cert: la decisió dels estrategues socialistes de no fer tanques publicitàries amb la foto d’Antich sembla un anunci del seu inevitable ostracisme.
2. Si el PP no guanya per majoria absoluta però aconsegueix formar govern pactant amb un altre partit, deixant el PSOE a l’oposició, el resultat seria exactament el mateix que en el primer cas.
3. En el cas d’una majoria absoluta del PSOE -possibilitat altament improbable, tal com estan les coses-, el destí d’Antich seria, si fa no fa, el mateix: votar a favor del que digués el seu govern i poca cosa més. Hi hauria la possibilitat, és cert, que Zapatero el nomenàs ministre, com va fer el PP amb Matas, però per això no fa falta que es presenti a les eleccions, no cal que sigui diputat.
4. L’últim escenari possible és el més interessant: imaginem que el PSOE pot aconseguir, per la via dels acords amb altres forces polítiques, una majoria suficient per formar govern. No entraré a valorar la boutade de Rodríguez Zapatero, que va dir que si el PSOE no és la força majoritària no cercarà suports per formar govern. L’encara recent experiència del Pacte de Progrés balear, i l’actual acord tripartit a Catalunya, invaliden les paraules del líder socialista. Bé, doncs: què faria, en aquest cas, Antich? Òbviament, votar la investidura de Zapatero… sense cap contrapartida. El seu vot seria captiu, necessari, degut a la disciplina de partit, i per tant no té sentit imaginar que faria valer el seu vot en base a reclamar determinades actuacions del Govern de l’Estat a les Illes Balears. Res a veure amb el que passarà si la candidata de la coalició formada per PSM, EU, Els Verds i ERC, Nanda Ramon, surt elegida: tindrà les mans lliures i el seu vot/escó valdrà el seu pes en or. Si el seu vot és necessari per aconseguir un govern de progrés que enviï el PP a purgar els seus pecats a l’oposició (ningú ha de témer que la coalició progressista pugui estalonar la dreta; plantejar aquesta possibilitat seria ridícul), és evident que negociarà de tu a tu amb Zapatero per aconseguir uns compromisos polítics concrets que beneficiïn els ciutadans de les Balears.
Tot comptat i debatut, votar Antich és, no en tenc cap dubte, votar a favor d’un canvi de govern a Espanya. Però això no aportarà cap profit directe per a les Illes Balears. Votar na Nanda Ramon, en canvi, a més de fer possible el desitjat canvi en el Govern de l’Estat, té la plusvàlua de contribuir activament a l’inici d’una nova relació del Govern espanyol amb les Illes Balears, el valor afegit d’aconseguir que deixem de ser una província marginada i comencem a ser tractats, que ja és ben hora, com a ciutadans de primera.
En definitiva, el vot útil progressista a les Illes Balears està, en aquesta ocasió, més clar que l’aigua.