Sense cap dubte, el major èxit d’ençà que a les Illes Balears podem veure cinema d’estrena en català ha estat El Senyor dels Anells. L’arriscada opció per la descentralització, exhibint aquesta pel·lícula a una sala de Manacor, va funcionar millor del que ningú podia esperar, amb una entusiasta resposta del públic que, desplaçant-se des de tota Mallorca, va omplir totes les sessions durant moltes setmanes. Va ser una demostració clara i contundent de la rendibilitat dels títols taquillers estrenats en català.
El proper mes d’agost sortirà El Senyor dels Anells en video i DVD. Però, oh llàstima!, la versió en DVD no inclourà la pista sonora en català. L’empresa distribuïdora, Columbia Tristar Home Video, ha decidit que el DVD, que tècnicament permet la incorporació de múltiples idiomes en el mateix disc, sols inclourà la versió original i la versió doblada al castellà. És una notícia desafortunada. I, malauradament, no és l’únic cas. Altres títols que, en el seu moment, s’estrenaren en català als cinemes, quan han sortit al mercat en DVD sols estan disponibles en castellà.
He rebut un correu electrònic de dues al·lotes, una d’Artà i l’altra de Barcelona, que insten a fer campanya per l’edició del DVD d’El Senyor dels Anells en català. Els vull donar la meva enhorabona. Primer, perquè gràcies a elles m’he assabentat del cas. I en segon lloc perquè, com tots sabem, l’increment del cinema en català ha conegut un notable avanç a partir de la pressió ciutadana. Cada vegada hi ha més gent que reclama el seu dret a gaudir del cinema en la llengua d’aquest país. Així i tot, discrep en una cosa que plantegen aquestes al·lotes. Elles proposen que ens adrecem al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per sol·licitar-li que subvencioni la inclusió del català al DVD d’aquesta pel·lícula. Vaja, si s’aconsegueix això benvingut sigui, però no em sembla que sigui el més adequat apel·lar indefinidament a les ajudes públiques per poder gaudir de cinema en català.
Havent quedat demostrada la rendibilitat del doblatge al català de les pel·lícules més comercials, la reivindicació s’hauria de dirigir cap a les empreses productores i distribuïdores. Com a punt de partida, em sembla correctíssim que la Generalitat catalana hagi dut a terme una política de subvenció. Si no hagués estat per això, amb tota seguretat encara no tindríem ni un títol en català. Però insistesc, això és un bon començament, però no s’hauria d’eternitzar. A on queda la responsabilitat de les productores de cinema? Com a ciutadà d’un país amb una llengua oficial he de tenir dret a gaudir de l’oci audiovisual en la meva llengua, però no em sembla correcte que l’administració pública sempre hagi de pagar per garantir-me aquest dret. De fet, si jo pag una entrada de cinema o adquiresc un video o un DVD, no li estic fent cap favor a l’empresa. Jo li pag per un producte, és una relació comercial simple i elemental.
Podríem traslladar aquesta reflexió a molts altres àmbits. Per avançar en la normalització lingüística de la nostra llengua em sembla molt adequada la política de subvencions, però sempre i quan es tracti d’una iniciativa transitòria. Si al cap d’un temps la subvenció s’ha de mantenir de manera indefinida perquè en cas contrari tornam a la situació precedent, de cap manera no podem parlar de normalització. I això està succeint. Sembla que moltes empreses de diversos sectors no tenen cap interès a esforçar-se veritablement per la normalització lingüística. Si al darrere no tenen l’estímul (econòmic, és clar) de l’administració, no mouen ni un dit. Òbviament, es tracta d’una situació anòmala en una economia de mercat, no?
Trob que és hora, idò, de començar a pressionar les empreses privades perquè es comprometin més activament en la normalització lingüística. Si la mobilització social i cultural ha aconseguit avanços en l’àmbit de les administracions públiques, per què no ens adreçam directament a les empreses amb la mateixa insistència i constància? I no estic parlant de mobilitzacions genèriques exigint un major compromís. Em referesc a la realització de campanyes concretes, d’iniciatives de caràcter immediat que poden tenir èxit. Quan una altra pel·lícula, Harry Potter, no es va estrenar en català, la protesta social va provocar que la seva productora, Warner Bros, es comprometés a doblar al català la segona part d’aquesta pel·lícula i exhibir-la al mateix temps que se’n faci l’estrena mundial, prevista per finals d’enguany. Ara, idò, davant l’anunci de la no publicació en català del DVD del Senyor dels Anells, també podem traslladar la nostra protesta a la seva productora. No hi tenim res a perdre, i tot a guanyar. Res més senzill: telefona a Columbia Tristar Home Video (93 423 07 47), i exigeix que incloguin el doblatge al català en el DVD. O si ho prefereixes, escriu-los una carta. La seva adreça és: Gran Via de les Corts Catalanes, 322, 08004 Barcelona. Tot teu.